El passat 9 de setembre la festa de Sant Pere Claver va reunir un any més a Verdú veïns i veïnes de la vila, preveres i una vintena de jesuïtes. En la seva homilia, el bisbe Daniel Palau va convidar a deixar-se interpel·lar per la vida del sant jesuïta i a comprometre’s amb les persones que viuen soles, excloses o desemparades.
Verdú va celebrar el dimecres 9 de setembre la festivitat de Sant Pere Claver, el jesuïta nascut en aquesta vila de l’Urgell que va dedicar la seva vida al servei dels esclaus que arribaven al port de Cartagena d’Índies.
L’eucaristia, a la parròquia de Santa Maria, va estar presidida pel bisbe de Lleida, Daniel Palau, i concelebrada per Mn. Xavier Romero, rector de Tàrrega, Mn. Joan Viladot, Pau Vidal SJ i una vintena de jesuïtes procedents de les comunitats de Lleida, Manresa, Sant Cugat, Badalona i Barcelona.
Sant Pere Claver ens impulsa a somiar i ser agosats
En la seva homilia, el bisbe Daniel va presentar la vida de Pere Claver com una invitació a no conformar-nos amb la realitat tal com és. El seu testimoni, destacava, empeny a somiar, a ser agosarats i a treballar pel somni de Déu d’un món més just i fraternal.
Però aquest compromís necessita també paciència. Els processos humans demanen temps i no sempre donen fruits immediats. En aquest sentit, el bisbe va recuperar una expressió d'un altre sant jesuïta, Pere Favre SJ, recollida també pel papa Francesc: «El temps és el missatger de Déu». Una invitació a no voler dominar els ritmes de les persones i de la realitat: «Que l’home no es faci amo del temps, sinó servidor».
Amb un to proper i cordial, l’homilia posava també l’accent en una actitud molt concreta que travessa la vida de Pere Claver: tenir cura i estimar aquells que tenim a prop, sense prejudicis. Mirar especialment el germà que queda sol, exclòs, desemparat o sense recursos i deixar que aquesta realitat ens comprometi.
Un festa compartida amb tot el poble
La celebració, amb una presència especialment cuidada del cant i la música, va comptar també amb la participació del poble de Verdú en les ofrenes. Un dels moments més significatius, l’ofrena de les cadenes, símbol de les que Pere Claver va trobar en tants homes i dones privats de llibertat i dignitat. El gest va servir per mirar el present i recordar altres cadenes que encara condicionen les persones i la societat: «les nostres pors, egoismes, indiferències, comoditats, ferides i tot allò que ens impedeix estimar i servir amb llibertat». L’ofrena es tancava amb una crida a continuar des de Verdú el llegat de Pere Claver i a ser avui «instruments de llibertat, dignitat, misericòrdia i esperança».
En acabar la celebració, com es tradicional, se celebra la processó de la relíquia de Sant Pere Claver fins al seu santuari, a la casa natal del sant, on es venera. La jornada va continuar amb la tradicional ballada de sardanes a la plaça i amb el dinar de germanor dels preveres amb el bisbe, tancant un matí en què Verdú va tornar a recordar el seu fill més universal i, sobretot, a deixar-se interpel·lar per una vida posada al servei dels qui quedaven als marges.
