Segurament una de les coses més boniques de les ordenacions sacerdotals és veure el canvi en el rostre dels qui són ordenats. Quan acaba el ritu i reben l’abraçada del bisbe i dels companys, la tensió i els nervis acumulats durant els dies previs donen pas a l’alegria sincera d’un rostre somrient i relaxat.
És el que hem vist aquest matí a l’església del Sagrat Cor de Barcelona en els rostres dels jesuïtes Luis Argila i Alex Escoda, i de l’escolapi Albert Moliner, que han rebut l’ordenació sacerdotal en una celebració senzilla i emotiva. Ha estat presidida pel bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías, i concelebrada pels superiors provincials dels jesuïtes i dels escolapis, Enric Puiggròs i Jordi Vilà, respectivament, així com per nombrosos companys sacerdots. Familiars, amics i amigues han omplert de gom a gom l’església del carrer de Casp, on també hi ha hagut una rellevant presència de la vida religiosa catalana, amb nombroses religioses.
L’alegria que avui es dibuixaria amb tanta claredat en el rostre dels tres nous sacerdots ha estat també el punt de partida de l’homilia del bisbe David Abadías. Després dels intensos dies viscuts amb la visita del Sant Pare, ha estat encara una alegria més poder tenir aquesta celebració, deia. Tot seguit, s’ha adreçat als tres protagonistes per recordar-los que la seva vida està entregada a Déu, per lloar-lo servint els altres. El manament d’estimar Déu i els altres tal com ell ens estima, ha dit, “ha d’estar arrelat profundament a la vostra vocació”. Ressonaven encara les paraules del papa, en la seva recent visita, sobre la creu de Jesucrist i els crucificats del nostre món, perquè tot servei a l'Església, també el servei presbiteral, només s'entén des d'aquesta mirada als últims.
El bisbe ha recordat sant Ignasi de Loiola i sant Josep de Calassanç, fundadors respectivament dels jesuïtes i dels escolapis, que “són per a vosaltres testimonis i guies: sota la seva llum, la llum del seu carisma, hi trobareu font de saviesa”. A la llum d’aquests testimonis, ha insistit que “us esteu entregant a un Amor tan gran que ha d’omplir enterament la vostra vida”. I, recordant-los que “és Déu qui ens ha estimat primer”, els ha convidat a vetllar per una llibertat que trenqui cadenes internes, esclavituds i subjeccions mundanes, que són “cadenes tossudament recurrents”. En aquest camí de seguiment, Mons. Abadías ha situat també la humilitat com una actitud fonamental del ministeri sacerdotal, recordant els tres graus d’humilitat dels Exercicis espirituals de sant Ignasi, com una invitació a configurar la pròpia vida amb Crist des del servei, el despreniment i la disponibilitat. Seguint sant Ignasi i sant Josep de Calassanç, els ha encoratjat també a ser autèntics servidors de Crist i de la seva Església.
El moment de l’ordenació presbiteral ha estat, com sempre, especialment emotiu. El cant de les lletanies, amb els qui s’ordenaven prostrats a terra; la imposició de mans del bisbe i, tot seguit, de la resta de sacerdots; i la pregària d’ordenació han estat imatges i instants carregats de força. També ho ha estat veure com els familiars més propers els lliuraven els ornaments presbiterals, la casulla i l’estola, perquè els poguessin vestir ja com a sacerdots. Després de rebre també el calze i la patena, l’abraçada de la pau ha tancat el ritu de l’ordenació, abans de continuar amb la litúrgia eucarística.
En acabar, com no podia ser d’una altra manera, s’han escoltat paraules d’agraïment. Luis Argila ha pres la paraula en nom dels dos jesuïtes, ell mateix i Alex Escoda, per donar gràcies a Déu per la vocació rebuda com a religiosos i sacerdots, i també a les seves famílies, al bisbe i a l’Església de Barcelona. Ha recordat especialment aquesta Església particular on, “a poc a poc i de moltes maneres, el bon Déu va anar donant forma a les nostres vocacions per mitjà dels sagraments que vam rebre al llarg dels anys a les nostres parròquies d’origen”.
També ha adreçat paraules d’agraïment als companys jesuïtes i a totes les persones que els han acompanyat en el seu camí vocacional. I ha conclòs amb unes paraules que, segons ha dit, expressen bé el que senten avui i la manera com volen mirar el futur. Són les paraules que Pedro Arrupe va pronunciar abans de morir: “Para el presente, amén; para el futuro, aleluya”. En elles, ha dit, s’expressa la confiança en la voluntat de Déu i una esperança alegre davant el futur.
Per la seva banda, l’escolapi Albert Moliner també ha volgut tenir un record especial per a les persones que ja no són entre nosaltres. I ha agraït d’una manera particular que l’ordenació s’hagi pogut celebrar conjuntament amb la Companyia de Jesús, recordant com diversos jesuïtes han estat referents i mestres per a ell, com José I. González Faus, que va dirigir la seva tesi, Rafa Sivatte o Josep Vives, entre d’altres. També ha citat religioses que han estat importants en el seu recorregut, com Maria Pau Trayner o Viqui Molins.
Les paraules finals d’Albert Moliner han expressat bé l’alegria compartida d’aquesta celebració conjunta entre dues famílies religioses tan arrelades a Catalunya.
Les imatges de la celebració s'aniran publicant aquí.
