La mirada de Pere Claver inspira l’inici de curs dels Jesuïtes a Catalunya

L’Eucaristia d’inici de curs de la Companyia de Jesús a Catalunya ha reunit aquest dijous 17 de setembre a Barcelona persones de les diferents institucions, comunitats i iniciatives. La celebració ha tingut lloc a l’Església del Sagrat Cor de Barcelona i ha estat presidida per Pau Vidal SJ, delegat dels Jesuïtes a Catalunya i concelebrada per diversos sacerdots jesuïtes. 

La figura de sant Pere Claver, el jesuïta nascut a Verdú i patró dels Jesuïtes a Catalunya, ha estat especialment present durant la celebració i ha centrat l’homilia pronunciada per Alexis Bueno SJ, superior de la comunitat jesuïta del Sagrat Cor.

“Us imagineu Pere Claver aquí entre nosaltres?”

«Com mirem el món no és indiferent», ha afirmat Bueno a l’inici de la seva reflexió. I des d’aquí ha adreçat als assistents una pregunta que ha recorregut l’homilia: «Us imagineu Pere Claver aquí entre nosaltres?». Una invitació no només a recordar la seva vida, sinó a preguntar-se què miraria Pere Claver avui i quines realitats captarien la seva atenció.

Bueno ha recordat la influència que va tenir en el jove Pere Claver el jesuïta germà Alonso Rodríguez, a qui va conèixer a Mallorca i que li parlava del que estava passant a Amèrica. En un món marcat per grans interessos polítics i econòmics, Pere Claver va acabar dirigint la seva mirada cap a les persones esclavitzades que arribaven al port de Cartagena d’Índies, considerades per molts com una mercaderia i privades de tota dignitat.

Avui el germà Alonso probablement hauria parlat a Pere Claver de Ceuta, intuïa Alexis Bueno. Sense obviar la complexitat de les qüestions geopolítiques i migratòries, ha convidat a posar en primer pla les persones: els qui travessen deserts, salten tanques, són enganyats o colpejats, moren al mar o lluiten per trobar una vida millor. 

Des d’aquí, la pregunta s’ha ampliat al conjunt de les institucions vinculades a la Companyia de Jesús: què significaria que aquesta mirada de Pere Claver no fos només la d’una persona, sinó la d’una comunitat sencera? Animava així a tenir present aquesta sensibilitat pels qui queden als marges en les prioritats, les decisions i l’acció de les nostres institucions. Bueno ha definit la mirada de Pere Claver com “la mirada de Jesús” i ha resumit aquesta crida en una expressió especialment significativa: recordar al món el que ningú no mira.

“Es necessita comunitat, inspiració comuna, valentia”

Aquesta manera de mirar la realitat no es pot sostenir individualment. Alexis Bueno ha remarcat la importància de la comunitat, així com de la pregària i la disposició per aturar el ritme quotidià i “escoltar amb el cor, amb els ulls de l’Evangeli”.

En aquest sentit, ha recordat també la responsabilitat que comporten les capacitats i els recursos de les institucions vinculades a la Companyia de Jesús: persones formades, vocacions diverses i una presència significativa en àmbits com l’educació, l’acció social, la universitat o l’espiritualitat. Tot això, ha assenyalat, pot posar-se al servei d’una prioritat compartida per les persones que més pateixen i queden més fàcilment fora de la mirada.

La mateixa Eucaristia ha volgut expressar aquesta diversitat i, alhora, aquesta missió comuna. Representants de diferents obres i comunitats han participat en les lectures, les pregàries i les ofrenes, que han estat un fulard presentat pels esplais de la xarxa JEL, que aplega els centres d’esplai vinculats als Jesuïtes; una imatge de Sant Pere Claver ofert per la comunitat cristiana del barri del Clot que porta el nom d’aquest sant; i l’últim número de la revista Mirada que publica el centre d’estudis Cristianisme i Justícia.