El malbaratament d’aliments, qüestió de justícia

Recentment ha estat notícia l’aprovació del projecte de llei de Prevenció de Pèrdues i Malbaratament Alimentari, per tal de prevenir i reduir la quantitat de menjar que llencem. Reduir el malbaratament d’aliments és un dels objectius de desenvolupament sostenible de l’agenda 2030 i abordar-lo requereix no només de mesures concretes, si no també d’una aproximació des de diferents disciplines. 

El centre d’estudis Cristianisme i Justícia recull l’anàlisi que fan set experts sobre aquest problema en el seu darrer quadern, El malbaratament d’aliments. El professor de la Universitat Pontificia de Comillas Jaime Tatay, que ha coordinat aquest treball juntament amb José Carlos Romero, ens en presenta algunes de les principals idees en aquesta entrevista. 

En un món on hi ha persones que no estan ben alimentades o no tenen accés als aliments, llençar menjar esdevé una injustícia

Estem davant d’un repte tan complex que fins i tot intentar dimensionar-lo és difícil. Segons dades de la Comissió Europea, a la UE es malgasten 80 milions de tones d’aliments a l’any (179 kg per persona) i els informes de la FAO consideren que la meitat dels aliments produïts es perden o es malgasten abans i després d’arribar al consumidor.

El quadern que ara presentem analitza com i per què malbaratem aliments i quines en són les implicacions filosòfiques, ètiques i religioses; planteja quin és el camí que tenim per davant; i proposa mesures per afrontar-lo. En un món on hi ha persones que no estan ben alimentades o no tenen accés als aliments, llençar menjar esdevé una injustícia, que posa en evidència la desigualtat i que té conseqüències ecològiques. “El viatge dels aliments fins a la nostra taula i fins a la galleda de les escombraries (si no ens els mengem), ja no passa de manera aïllada. Hem d’entendre que la nostra relació amb el menjar i el malbaratament d’aliments afecta les vides d’altres persones en el nostre planeta.”

L’economia circular, que implica repensar com produïm, distribuïm i consumim

La complexitat d’aquest problema fa necessari acostar-s’hi des de perspectives diverses. Les causes són múltiples, algunes tècniques però d’altres econòmiques o sociològiques. És per això que els autors del text demanen adoptar un enfocament holístic per comprendre i abordar alhora tots aquests aspectes entrellaçats o, si més no, uns quants. Entre els models que poden contribuir a afrontar aquest problema, el de l’economia circular, que implica repensar com produïm, distribuïm i consumim, de manera que els residus puguin ser reintroduits al sistema. Tot i reconèixer que és un repte que pot fer-nos sentir impotents i derrotats, els autors del quadern animen a treballar per aquesta necessària reformulació del funcionament del sistema alimentari: “El malbaratament d’aliments no pot desaparèixer sense més, però les societats poden canviar, i de fet ho fan quan les persones s’uneixen i treballen per quelcom que realment val la pena”.

Han coordinat aquest quadern José Carlos Romero Mora i Jaime Tatay. És fruit del treball d’un grup de 7 experts, membres del projecte Higher Education for Social Transformation (HEST), promogut per la Conferència de provincials jesuïtes d’Europa (JCEP) i la xarxa Kircher Network. 

 

Podeu descarregar el quadern aquí: