El passat 29 d’abril, Esade va acollir a la seva seu de l’avinguda d’Esplugues de Barcelona un acte in memoriam dedicat a Josep Miralles, jesuïta, sociòleg i professor d’Esade, mort l’any 2020. La trobada va permetre recordar les diverses dimensions de la seva trajectòria i va servir també per anunciar la creació d’una beca que portarà el seu nom. Un gest concret de reconeixement a un llegat profundament vinculat a l’educació, la justícia i la transformació social.
La jornada va començar amb una Eucaristia presidida per Pau Vidal SJ, delegat dels Jesuïtes a Catalunya. La celebració va coincidir amb la inauguració de La Cova, un nou oratori interreligiós a la seu d’Esade, un espai polivalent concebut per a la reflexió, el silenci i la interioritat Els arquitectes responsables de la reforma de l’espai van explicar el signficat i propòsit d’aquest oratori. En el transcurs de l’acte es va subratllar la significació d’aquesta coincidència, en tant que aquest espai reflecteix una sensibilitat espiritual oberta, acollidora i dialogant, molt propera a la manera de ser i de viure de Josep Miralles.
L’acte in memoriam, que va comptar amb la presència del rector de la Univesitat Ramon Llull, Carles Pérez Testor, va ser introduït per Àngel Castiñeira. Diverses intervencions van resseguir les diferents facetes de Miralles: la universitària, la jesuïta, l’activista, l’acompanyant i la de persona profundament compromesa amb el binomi fe-justícia.
Cristina Giménez, directora d’Identitat i Missió d’Esade, va destacar la seva contribució a la institució com a professor que oferia coneixement “amb rigor i amb sentit”. També va posar en relleu la seva capacitat d’escolta, la proximitat i la qualitat humana, així com el paper clau que va tenir en la configuració de la identitat i els valors d’Esade. Segons va remarcar, el seu llegat va més enllà de les aules i continua inspirant un model educatiu atent a la dimensió social i ètica, inseparable d’una dimensió interior i espiritual que ell considerava fonamental: una crida a l’autoconeixement, a cultivar la interioritat i a viure el compromís des de l’esperança i la gratuïtat.
Josep M. Lozano va aprofundir en la seva vessant acadèmica i universitària. Va recordar que Josep Miralles era més que un acadèmic: era un universitari en el sentit més ple del terme, amb una gran preocupació per la universitat entesa com una comunitat de professors i alumnes en recerca de la veritat. En va destacar també la capacitat d’escoltar i la voluntat de fer créixer en qualitat humana tant les persones com la institució.
Totes les intervencions van destacar la seva humilitat i disponibilitat, la capacitat d'escolta, el compromís social i la seva faceta com a acompanyant
La seva identitat com a jesuïta va ser evocada pel seu company jesuïta Pep Mària i per Mar Vila. Mària va situar Miralles en una generació de jesuïtes que, després del Concili Vaticà II, van optar per viure en barris treballadors, com a expressió concreta del compromís amb la justícia. Va recordar com Miralles va discernir la seva vocació de jesuïta aquí, en un context proper on també calia treballar per la transformació social. Mar Vila, per la seva banda, va parlar del seu paper com a acompanyant d’un grup de laics. “Ens va fer de guia”, va dir, tot destacant la seva humilitat, la seva fe cristiana viscuda i profunda, i la manera com compartia la vida i la reflexió com un membre més del grup, capaç també de demanar ajuda i consell.
M. Carmen de la Fuente va presentar la dimensió activista de Josep Miralles, definint-lo com una persona de servei, moguda per la compassió i la vocació, humil i “alliberada de l’ego”. Va assenyalar que la seva vida va ser una concreció del compromís fe-justícia, marcat pel decret de la Companyia de Jesús de 1975 que vincula inseparablement la fe i la promoció de la justícia. El seu compromís es va expressar en l’acompanyament i servei a institucions de l’àmbit social com Migra Studium i Oxfam Intermón, així com en la seva proximitat a comunitats dels barris de Pubilla Casas i Can Vidalet i a realitats d’altres llocs del món.
També Montse Jiménez va recordar Miralles com a acompanyant de persones, comunitats i processos institucionals. En va destacar la capacitat d’ajudar a prendre consciència, comprendre les tensions que travessen les institucions i preguntar-se per la raó de ser i de fer. Va subratllar la seva manera d’afrontar el conflicte, des de la convicció que no es pot restar neutral, i la seva predisposició al diàleg com una obertura a ser transformat. Disponibilitat, paciència i una mirada capaç d’obrir noves perspectives van ser alguns dels trets que va remarcar.
L’acte va incloure també una emotiva intervenció del germà de Josep Miralles, que va recordar fins a quin punt el compromís fe-justícia va marcar la seva vida, amb les seves exigències i també amb els maldecaps que aquest compromís podia comportar.
La cloenda va anar a càrrec de Marc Vilanova, del departament de Societat, Política i Sostenibilitat a Esade, que va anunciar la creació de la beca Josep Miralles, una iniciativa que vol mantenir viu el seu llegat facilitant l’accés als estudis d’Esade a alumnes amb recursos econòmics limitats, i projectant cap al futur la seva manera d’entendre l’educació com a eina de compromís i transformació des dels valors de l’evangeli.
Fotos: Esade
