Cristianisme i Justícia va acollir dilluns 16 de març, a Barcelona, la presentació del quadern Entre la parròquia i la fàbrica: testimonis de capellans obrers, una nova publicació de la seva col·lecció virtual. El volum recull el testimoni d’onze capellans obrers -entre ells els jesuïtes Ramir Pàmpols, Isidre Ferreté i Jesús Lanao- i recupera una experiència eclesial i social especialment significativa a partir dels anys seixanta i setanta, quan diversos sacerdots van optar per incorporar-se al món del treball i de la vida obrera, compartint les condicions de vida de la classe treballadora.
La taula va reunir dos dels testimonis recollits en el llibre, el jesuïta Ramir Pàmpols i el sacerdot Pepe Rodado, l’últim capellà obrer en actiu a Catalunya, juntament amb el jesuïta Josep M. Rambla, autor del pròleg, i l’historiador Josep M. Bigatà. També hi van participar el bisbe de Tortosa, Mons. Sergi Gordo, responsable de la Comissió Interdiocesana de l'Apostolat Seglar (CIAS) i autor de l’epíleg del quadern, i el director general d’Afers Religiosos de la Generalitat, Ramon Bassas.
En la salutació inicial, el director de Cristianisme i Justícia, José Ignacio García, va definir l'acte com “un acte amb un punt de nostàlgia” que, alhora, ha d’ajudar “a mirar endavant”. La publicació i la trobada van posar de manifest el desig de preservar un llegat que continua essent inspirador per al present.
Maria Labèrnia, en representació de les entitats del sector social dels jesuïtes a Catalunya, va agrair la publicació i va recordar la petjada que capellans i religioses que van fer aquesta opció han deixat també en les obres socials de la Companyia de Jesús. Una presència que, va assenyalar, continua interpel·lant i inspirant.
L’historiador Josep M. Bigordà va situar el fenomen en el seu context i va destacar la generositat dels testimonis. Segons va remarcar, l’experiència dels capellans obrers va transformar no només els seus protagonistes, sinó també la manera de viure el cristianisme a Catalunya.
"Una experiència vital desbordant"
Ramir Pàmpols va evocar aquells anys com una experiència “vital” i “desbordant”, viscuda des d’un fort compromís humà, eclesial i polític. Va reivindicar la importància de no perdre les intuïcions dels capellans obrers: la d’un “estar amb” sense límits, incorporats de ple a la vida obrera i presents en sindicats, partits i organitzacions veïnals, compartint la condició de treballadors. En aquest sentit, com a jesuïta va voler assenyalar que, dins la Companyia de Jesús, probablement va ser Pedro Arrupe qui millor va comprendre el significat profund d’aquell compromís.
Pepe Rodado va explicar que el seu itinerari havia estat diferent del de molts altres capellans obrers: abans que capellà, ja era treballador i fill de classe obrera. Des d’aquesta experiència vital va néixer primer la consciència obrera i, després, la vocació sacerdotal. “Jo vull viure amb la meva gent, estar enmig d’ells”, va afirmar, reivindicant també que aquesta manera de viure el ministeri no hauria de quedar fora de la formació dels futurs sacerdots.
Sense haver estat capellà obrer, però sentint-s’hi molt proper, el jesuïta Josep M. Rambla va parlar des de l’agraïment i va definir l’experiència dels capellans obrers des de dues claus: la missió i l’encarnació. Van sortir d’una Església conservadora, va dir, per contribuir a fer-ne una Església evangelitzadora, i es van endinsar en el món obrer no només per solidaritat, sinó “fent-se un d’ells”. Segons Rambla, la seva vida i compromís han tingut un impacte rellevant en l’opció preferencial pels pobres dins l’Església i en la capacitat de denúncia evangèlica.
Agraïment, reconeixement i voluntat de mantenir-ne viva la memòria
La fila zero va completar aquest exercici de memòria amb les intervencions de l'activista Pilar Massana, la religiosa de la Companyia de Maria Anna Saumoy i Èrika Fabregat, membre de la Germandat Obrera d’Acció Catòlica (GOAC). Van reivindicar especialment el paper de les religioses de barri, la vida compartida als barris populars i la contribució d’aquestes presències a la construcció de comunitat, de vincles i d’un cristianisme encarnat en la vida quotidiana.
Ramon Bassas es va sumar a aquest to d’agraïment i va remarcar que sense aquest moviment el cristianisme a Catalunya “hauria estat una altra cosa”. Com a director general d’afers religiosos, va insistir i ens va comprometre en la importància de recuperar-ne la memòria, també pel que fa a les religioses obreres, i de reconèixer l’impacte que aquesta experiència ha tingut tant en la vida eclesial com en la vida social del país.
En la cloenda, Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, va apel·lar a la necessitat de ser conscients de les pròpies arrels i va vincular aquest llegat amb els conflictes del present. Des de la seva experiència personal, com a fill d’una família treballadora migrant que va viure a Cornellà, va assumir el compromís de contribuir a donar a conèixer aquesta història i mantenir-ne viva la memòria.
El llibre es pot descarregar gratuitament en aquest enllaç.
