Aquest dimarts 16 de setembre, la seu de la Companyia de Jesús a Barcelona ha acollit la presentació de l’Informe Vermell de l’ONG jesuïta Entreculturas, en el marc de la campanya La Silla Roja i sota el lema “No podem retrocedir, l’educació és futur”. El document, disponible en línia, posa de manifest l’estancament i el retrocés en matèria educativa a escala mundial, quan falten només cinc anys per a l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
L’informe es focalitza en l’ODS 4, que reclama garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat per a tothom. Les conclusions són clares: el món no assolirà cap dels compromisos educatius fixats per al 2030 si no hi ha un canvi urgent de rumb. Actualment, hi ha 272 milions de nens i nenes fora de l’escola, i fins i tot si es complissin totes les fites previstes, encara 84 milions quedarien sense escolaritzar en la data límit.
La delegada d’Entrecultures Catalunya, Elisabet Besó, va subratllar la urgència de revertir aquesta situació i va destacar, entre d’altres, el dèficit mundial de docents —es necessiten 44 milions de mestres addicionals abans del 2030— i l’impacte negatiu que encara arrossega el sistema educatiu arran de la pandèmia, agreujat per la reducció de la inversió pública en educació a molts països.
El testimoni des del Txad: educació en temps d’adversitat
La presentació va comptar amb la participació de Ralongar Minitaknde Casimir, membre de Fe y Alegría Txad, que va aportar una mirada en primera persona sobre els reptes que afronta el seu país en matèria educativa.
Casimir va descriure un context marcat per la inestabilitat social i política, que amenaça la continuïtat dels projectes educatius i obliga moltes famílies a triar entre portar els fills a l’escola o garantir la supervivència quotidiana. Va posar èmfasi en la manca de recursos bàsics —infraestructures escolars precàries, absència de material educatiu i dèficit de professorat qualificat— que colpeja especialment les comunitats més vulnerables.
El representant de Fe y Alegría Txad també va alertar sobre les greus barreres d’accés a l’educació per a les nenes, víctimes de discriminació, matrimonis forçats i violència sexual. Tot i això, va voler transmetre un missatge d’esperança i resiliència, destacant que la tasca que desenvolupen les escoles de Fe y Alegría al territori dóna fruits i demostra que és possible transformar la realitat.
Un dels elements que va remarcar com a clau és la participació activa de les comunitats locals. El ponent va explicar com Fe y Alegría posa al centre als membres de les comunitats, que s’impliquen en la construcció i gestió de l’escola, de tal manera que prenen consciència del valor que té l’educació per al futur dels seus fills i filles. Això permet reduir l’abandonament escolar.
Per a Casimir, la visió de Fe y Alegría és clara: l’educació és motor de desenvolupament i una eina per fer front a l’adversitat. Per això va fer una crida als governs i institucions internacionals perquè converteixin l’educació en una autèntica prioritat: “No és només un dret fonamental, sinó també la clau per a la transformació social”.
