Prop de quaranta persones van participar el divendres 20 de març en una nova edició de la Vetlla i Caminada de Montserrat a Manresa, una proposta que, des de fa 38 anys, actualitza el pas de sant Ignasi per Montserrat i Manresa i convida a rellegir avui la seva experiència espiritual.
La trobada va començar al Santuari de Montserrat, amb una vetlla de pregària davant la Mare de Déu, en un clima de recolliment i conversió. L’endemà, els participants van iniciar la caminada fins a Manresa, seguint simbòlicament l’itinerari que va fer Ignasi de Loiola el març de 1522. La convocatòria, vinculada als volts de la solemnitat de l’Anunciació, continua essent una proposta significativa dins la pastoral ignasiana, inspirada per una tradició que durant anys va mantenir viva la flama d’aquesta memòria fins que, el 1987, la pastoral de joves de la Companyia de Jesús a Catalunya en va assumir la convocatòria.
Enguany, la vetlla també va voler posar en relació aquesta experiència amb una altra efemèride significativa: els cinquanta anys del decret quart de la Congregació General 32 de la Companyia de Jesús, on es formulen els vincles inseparables entre fe i justícia. Un dels textos proposats recordava que “caminant pacient i humilment amb els pobres aprendrem en què els podem ajudar, després d’haver acceptat primer rebre d’ells”, una intuïció que connecta profundament amb l’experiència ignasiana.
Aquesta mirada va centrar la pregària personal de la vetlla, articulada entorn de la petició “ensenya’ns a servir humilment”. La proposta subratllava que no n’hi ha prou amb la generositat, sinó que cal aprendre a servir de manera adequada, deixant-se transformar pel contacte amb els altres, especialment amb les persones més vulnerables.
En aquest context, la vetlla va comptar també amb el testimoni de la Rosa i en Julià, matrimoni vinculat a la Companyia a través de l’ensenyament universitari. En la seva intervenció, van compartir com el servei humil ha marcat la seva trajectòria personal i professional, sovint a través de renúncies, canvis no previstos i disponibilitat davant les necessitats de les persones i de les institucions. Van destacar igualment com l’escolta activa dels alumnes, companys i realitats viscudes els ha ajudat a descobrir una vida diversa, complexa, joiosa i, en alguns moments, també colpidora.
El testimoni va incorporar també una reflexió sobre la pobresa i la manera com la societat s’hi relaciona. En aquest sentit, es va evocar la paraula aporofòbia, popularitzada per la filòsofa Adela Cortina, per referir-se al rebuig a la pobresa i a les persones pobres. La qüestió, plantejada en el marc de la vetlla, interpel·lava directament els participants sobre la qualitat del seu servei i de la seva capacitat d’estimar.
La jornada va culminar, així, com una invitació a recórrer el camí d’Ignasi no només físicament, sinó també interiorment: desprendre’s de les pròpies seguretats, aprendre dels pobres i demanar la gràcia d’un servei més humil, proper i evangèlic.
