Ordenació sacerdotal de Joan Morera SJ a Verdú: "Ajudeu-me a ser un capellà de davantal, estant sempre al servei"

Aquest dissabte 17 de setembre s’ha celebrat a l’Església de Santa Maria de Verdú l’ordenació sacerdotal del nostre company jesuïta Joan Morera. La celebració ha estat presidida per l’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives i concelebrada pel Superior Provincial dels Jesuïtes, el P. Antonio España, el delegat dels Jesuïtes a Catalunya, el P. Enric Puiggròs, així com companys jesuïtes i sacerdots de diverses diòcesis catalanes. La família del Joan, laics i laiques dels diversos llocs on ha estat i una nombrosa representació de la comunitat cristiana de Lleida, on actualment viu, han volgut compartir la celebració i participar en la preparació dels cants.

Mons. Vives va remarcar els tres eixos que configuren la vida del Joan: la passió per l’Escriptura i el desig que la Paraula de Déu ens vivifiqui; l'anhel de caminar amb els pobres i exclosos, els menystinguts, tal com Jesús va fer; i finalment, el treball per la justícia des de la construcció de la cultura de la noviolència. L’Arquebisbe d’Urgell va destacar també el testimoni de Pere Claver, fill de Verdú, poble que acollia la celebració, home entregat incansablement al servei dels més desfavorits, esclau dels esclaus negres. En l’homilia, va definir la vocació cristiana com a crida a la felicitat.

Dos gestos poc comuns es van poder veure aquest dissabte al ritual d’ordenació, després de la unció de les mans i l’entrega del pa i el vi: l’ordenat va rebre un anell com a símbol de compromís amb els oprimits i es va descalçar mostrant la cura amb la que vol viure i tractar el planeta i totes les criatures de Déu. L’anell és de fusta i fet per comunitats de dones indígenes de l'Amazònia, i el va rebre amb el nom que li ha donat la comunitat massai de Tanzània, on en Joan va viure durant uns anys: alaretoni, que vol dir aquell qui defensa els últims.

Dos gestos: un anell, símbol de compromís amb els oprimits, i descalç, com a mostra de la cura amb la que vol viure i tractar el planeta

En les seves paraules d’agraïment, en Joan Morera ha volgut tenir presents els problemes de salut que l’han acompanyat des de fa uns anys, la germana malaltia, com l’ha anomenat. S’hi ha referit per explicar com l’ha ajudat a viure més segons l’estil de Jesús. Destacava de manera especial dos aspectes que la malaltia li ensenya quotidianament: el valor del ser i la presència per sobre del fer i el moviment d’abaixament com a clau fonamental per a tota vida viscuda amb sentit.

I si en força moments de la celebració en Joan havia de restar assegut, el Bisbe li recordava que no és una limitació, ans el contrari, una oportunitat d’estar més a prop dels infants i dels malalts que són al llit, dels exclosos i petits que ell, seguint les passes de Sant Pere Claver, tant desitja servir.

El Superior Provincial dels Jesuïtes va agrair al poble de Verdú i als seus habitants l’acollida, recordant la vida de Sant Pere Claver, català universal, i va desitjar que el ja nou sacerdot pugui ser un bon ministre al servei del poble de Déu. Per la seva banda, el delegat dels Jesuïtes a Catalunya també va tenir unes paraules per recordar que l’ordenació no és pas cap privilegi i no serveix per a demostrar res, sinó ben al contrari, és un regal, que mostra l’amor incondicional de Déu.

"Ajudeu-me a ser un capellà de davantal, estant sempre al servei"

El poble de Verdú va oferir diversos obsequis a l’ordenat i la celebració va acabar compartint un àpat al castell de Verdú. L’endemà diumenge, en Joan Morera va celebrar la seva primera missa com a sacerdot a la parròquia de Sant Esteve de Tordera, el poble on va néixer i créixer, i on va poder compartir aquest moment amb la família, comunitat parroquial, amics d’arreu, companys jesuïtes, capellans diocesans i el rector de la parròquia. Les autoritats de la ciutat també hi van ser presents, amb l'alcalde al capdavant. Aquí en Joan va voler compartir una reflexió i una petició sobre el sentit de l'ordenació sacerdotal: “En diem ministeri, per tant la cosa va de mini, de petitesa, de servei. Ajudeu-me doncs a ser un capellà de davantal, estant sempre al servei”, i es dirigí especialment a la seva mare per agrair-li precisament aquesta actitud d’estar “sempre atenta, sempre disponible, pel què calgui.”

La col·lecta de les dues celebracions va anar en favor dels projectes en els que està treballant el nostre company jesuïta Àlvar Sánchez a Nador, al Marroc, acompanyant persones refugiades i migrants subsaharianes.

Aquí teniu algunes imatges de la celebració i en podeu veure més aquí.