IQS coneix de primera mà la realitat de l'UCA Nicaragua

La Càtedra d'Ètica i Pensament Social d'IQS va organitzar, el 10 de novembre passat, una Tertúlia d'Emergència per a professorat i personal administratiu, per tal de reflexionar sobre la situació de la Universitat Centroamericana de Nicaragua (UCA).

És de coneixement públic que la UCA és una prestigiosa universitat privada fundada per la Companyia de Jesús a Nicaragua el 1960. Tanmateix, el 17 d'agost d'aquest any, el règim de Daniel Ortega i Rosario Murillo en va ordenar el tancament i la confiscació, acusant-la de ser un "centre de terrorisme", pel seu suport a les protestes socials contra el govern.

La Dra. Edurne Larracoechea, Doctora en Ciències Polítiques per la Universitat de Londres, va ser l'encarregada de fer la conferència. Professora del Màster de Gènere i Desenvolupament de la UCA, i actualment de la Universitat de Girona; pertany a grups feministes com Matagalpa (Nicaragua) i Feministes Autoconvocades (Barcelona).

Nicaragua, segon país més pobre d'Amèrica Llatina

Per començar, la Dra. Larracoechea va parlar del context històric de Nicaragua: un país centreamericà amb una població d'aproximadament 6 milions, que enfronta desafiaments significatius. El 60% de la població és menor de 25 anys i només el 15% s'identifica com a part d'un grup indígena o ètnic. Nicaragua és el segon país més pobre d'Amèrica Llatina, amb el 44,7% de la població vivint per sota del llindar de la pobresa.

A la dècada dels 80, després de la caiguda de la dictadura dels Somoza, es va instaurar la revolució sandinista que va portar algunes transformacions positives, així com certs canvis polítics el 1990. El 2006, el Front Sandinista d'Alliberament Nacional (FSLN), liderat per Daniel Ortega, va tornar al poder. "La pregunta clau és com el FSLN, que va liderar la revolució, es va convertir en repressor", va puntualitzar la ponent.

El 2018, el govern d'Ortega i la seva dona i vicepresidenta Rosario Murillo, van enfrontar protestes socials que van portar a una repressió brutal. Això va resultar en assassinats, exilis, presos polítics i atacs a la societat civil, a la llibertat acadèmica i als drets educatius. La Dra. Larracoechea sap de primera mà que les feministes nicaragüenques van denunciar durant anys Ortega per abusos sexuals, especialment després que el 1998 recolzessin Zoilamérica Narváez, fillastra d'Ortega, en les seves denúncies. Les feministes van acusar el Front Sandinista d'Alliberament Nacional (FSLN) i Daniel Ortega de silenciar i amagar els abusos.

La UCA com a refugi del pensament lliure i plural

La Dra. Larracoechea va assenyalar que la UCA, a més de ser una institució que representava la qualitat acadèmica i l'excel·lència en Ciències Socials, el pensament progressista, la pluralitat de pensament; sempre va ser un espai d'acollida per a les feministes. "Totes les carreres tenien assignatura de gènere des de fa anys", va afegir l'experta.

D'altra banda, disposava de l'IHNCA (Institut Història de Nicaragua i Centreamèrica), un centre amb molt reconeixement; la seu de Nitlapan, centre de recerca i desenvolupament; així com de la Revista Envío. Amb una matrícula de més de 5.000 estudiants de grau i de postgrau, més de 500 docents de planta i uns 200 col·laboradors administratius, era referent d'excel·lència acadèmica i una de les universitats més ben equipades del país centreamericà.

La ponent va explicar a l'audiència el paper simbòlic que jugava la UCA: "Era un dels darrers espais que promovia el pensament lliure i la crítica, en un ambient acadèmic d'excel·lència i de reconeixement internacional. Durant les protestes estudiantils del 2018, es va convertir en un refugi i espai segur per a l'alumnat, però també per a la ciutadania en general. Refugi en sentit literal i simbòlic".

En concret, la Universitat Centroamericana es va manifestar públicament a favor dels estudiants el 12 de maig del 2018, quan les autoritats jesuïtes van cridar a "assumir amb determinació la defensa de la vida de l'estudiantat i la inviolabilitat dels campus universitaris", condemnant la violència estatal. 

Les problemàtiques de la comunitat universitària

En opinió de la Dra. Larracoechea, "el tancament de la UCA és una venjança contra la universitat i contra els jesuïtes pel paper que han jugat des del 2018, protegint estudiants i denunciant les violacions als drets humans per part del règim".

Amb molt de detall, la professora va anar descrivint els esdeveniments soferts per la comunitat universitària. Com a primer acte simbòlic, el govern de Daniel Ortega va ordenar treure el nom d'UCA de la porta principal de la universitat (dos dies després de l'ordre de tancament). Així mateix, van ordenar el tancament de la web de la universitat, i "una cosa molt greu per a tots els estudiants, van ordenar esborrar els expedients acadèmics". Van detenir 4 líders estudiantils per denunciar el tancament de la UCA. Tres dones continuen a la presó avui dia. Fa poques setmanes el govern els va acusar formalment per "possessió de marihuana".

La conferenciant va aprofundir en els problemes pràctics que comporta el tancament de la universitat per a la comunitat estudiantil. Una setmana després del tancament forçat, el govern de Nicaragua va anunciar que la universitat obriria sota el nom de "Casimiro Sotelo"; no obstant això, la data ha estat posposada en diverses ocasions i en aquest moment està prevista per al gener del 2024.

Els atropellaments del govern d'Ortega van més enllà: als 600 estudiants de la UCA que es van inscriure a la UAM (Universitat Americana, propietat de l'exèrcit) se'ls va expulsar per ordre de Rosario Murillo i se'ls va comunicar que només se'ls permetrà estudiar a la nova universitat "Casimiro Sotelo". En aquest moment, aquest alumnat només té l'opció d'esperar que s'obri la universitat Casimiro Sotelo o sol·licitar l'ingrés a UCA El Salvador o Universitat Rafael Landívar de Guatemala. Al voltant de 3.000 estudiants (aproximadament el 60%) han fet la sol·licitud i des de l'Associació d'Universitats Confiades de la Companyia de Jesús a Amèrica Llatina (Ausjal) estan treballant per recollir fons per a beques.

En aquest sentit, la Dra. Larracoechea va constatar la complexa situació que afronta ara els estudiants de la UCA, com a problemes econòmics, la possibilitat d'emigrar, ja que estudiar en una d'aquestes universitats suposa acceptar l'exili, o el fet que per a algunes carreres com a Dret suposa gairebé començar de nou.

El públic assistent a la xerrada va trobar veritablement il·lustrativa l'exposició de l'oradora convidada. Va ser una experiència enriquidora que ens obre els ulls a realitats que viuen els nostres col·legues professors i professores, personal administratiu i cos estudiantil d'una universitat germana a Centreamèrica.

Text i imatges: IQS