Frontera Sud: una experiència que transforma la mirada dels joves sobre la migració

Alumnes de Batxillerat i de Formació Professional de diferents escoles de Jesuïtes Educació han viatjat durant el mes d'octubre a Ceuta per viure l’Experiència Frontera Sud, una immersió de quatre dies que acosta l’alumnat a la realitat migratòria a la frontera sud d’Europa. La proposta s’emmarca en el “escenari frontera”, un espai educatiu que vol unir interioritat i compromís, fomentar una cultura de l’hospitalitat i ajudar els joves a respondre una pregunta clau: «I jo, de quin costat vull estar?»

L’objectiu del projecte va més enllà del currículum. Tal com explica Sorkunde Olivares, educadora i consiliària de Jesuïtes Gràcia, «amb aquesta proposta volem anar més enllà de la part acadèmica i treballar competències que passen per l’escolta i pel treball en equip”. Olivares assenyala la importància de l’acompanyament en finalitzar l’experiència: posar nom al que han viscut i saber com ho han viscut». Abans del viatge, els 43 alumnes participants han visitat entitats d’atenció a persones refugiades, han conegut la realitat dels CIE i han fet sessions formatives per situar-se davant d’un fenomen complex.

A Ceuta, la immersió es concreta en trobades i visites que posen cara, nom i veu a la migració: trobades amb joves migrants, per poder compartir converses i vivències en col·laboració amb l'Associació Elin, diàlegs amb la població local de Ceuta per conèixer les seves opinions i percepcions sobre la convivència i la realitat fronterera, sessions informatives amb entitats com la Creu Roja per entendre la seva tasca d'acollida i suport humanitari, o visites a llocs simbòlics com el punt fronterer de Benzú i la tanca de Ceuta

Per a Josep Brossa, director de pastoral de Jesuïtes El Clot, el projecte «permet als nois i noies acostar-se a la veritat de la migració, concretament la que es viu a Ceuta, durant quatre dies d’estada. És un acostament des del respecte pels durs processos personals dels migrants, però prou proper com per deixar petjada d’amistat i vincle».

La riquesa de mirades és una de les claus. Eduard Rovira, director de pastoral de Jesuïtes Sarrià, sintetitza la intensitat del recorregut: «S’han acostat en persona a la realitat migratòria… han escoltat el treball que fa la Creu Roja, han visitat i pregat a la tanca de Ceuta i han trencat molts tòpics coneixent les qüestions jurídiques sobre migracions. I s’han preguntat: I jo què puc fer?».

L'experiència de sentit Frontera Sud ens invita i encoratja a mirar la migració des de dins, posant cara, noms i veu a una realitat sovint invisibilitzada.

El canvi de mirada es fa palpable en l’alumnat. En Pau, de Jesuïtes Gràcia destaca haver pogut descobrir la realitat, fora dels estereotips. Explica que el va sorprendre positivament la quantitat d'organitzacions i persones que ajuden, però també, negativament, la quantitat d'obstacles que troben els joves migrants. Des de casa, les famílies ho confirmen i constaten que és una bona oportunitat.  

Per a Eduard Escudero, director de pastoral de Jesuïtes Casp, l’aposta és coherent amb la missió jesuïta: «volem formar dones i homes capaços de mirar el món, especialment les seves fronteres socials i existencials, per comprometre-s’hi des de la convicció que tota vida mereix ser viscuda amb dignitat i que la lluita per un món més just és al cor de la nostra fe». En la mateixa línia, Josep Martos, responsable de pastoral de Jesuïtes Bellvitge, subratlla que «educar també és humanitzar, i que la justícia només s’entén des de la proximitat, la coneixença i la dignificació d’aquells que pateixen».

L'educació jesuïta vol formar dones i homes capaços de mirar el món, especialment les seves fronteres socials i existencials

Aquesta aproximació vivencial, descrita per Virginia Menéndez, de Jesuïtes Gràcia, com un "escenari d'aprenentatge", esdevé una eina poderosa per "desfer prejudicis treballant el racisme i classisme que moltes vegades tenim integrat en la nostra cultura". I Àngeles Fraga, de Jesuïtes Sant Gervasi, hi afegeix: «volem que els alumnes visquin una experiència en primera persona perquè després es facin el seu propi criteri amb una base sòlida i siguin agents de canvi. És una experiència esperançadora».

El testimoni d’en Joan, alumne de Sant Gervasi, resumeix l’impacte personal: «ha sigut sortir de la bombolla, veure que hi ha molt més món… la diferència amb aquests joves és el lloc on hem nascut; tenim moltes coses en comú. Em serveix per enfocar la vida vocacionalment i pensar què puc fer per ajudar».

És un acostament des del respecte pels processos personals dels migrants, però prou proper com per deixar petjada d'amistat i vincle.

Aquest "canvi de mirada" que comparteixen molts dels participants, connecta l'experiència individual amb la visió global del projecte educatiu. I és que l'objectiu no és oferir respostes fàcils a un fenomen complex, sinó dotar l'alumnat d'una base sòlida d'experiències i coneixements perquè puguin formar-se un criteri propi i esdevenir "agents de canvi".

En definitiva, tal com expressa Eduard Rovira, el propòsit final és iniciar un camí personal i col·lectiu: "anar canviant la mirada acostant-se a la realitat per poder anar passant de l'hostilitat a l'hospitalitat". 

Font: Jesuïtes Educació