Aprofundir en l’anàlisi de l’aporofòbia, posant el focus en l’estigma de la pobresa i en la creixent deshumanització del fenomen. Aquest era l’objectiu de la tercera edició del Congrés sobre Aporofòbia, organitzat un any més per IQS-URL, amb el suport de la Fundació ”la Caixa” i la col·laboració d’una destacada coalició d’institucions acadèmiques de la URL i entitats socials clau. Entre elles, diverses institucions de Jesuïtes Catalunya, com el centre d'estudis Cristianisme i Justícia, Esade i les entitats del sector social de la Companyia de Jesús a Catalunya.
Una de les ponències centrals d’enguany va anar a càrrec de la sociòloga Imogen Tyler, reconeguda professora de la Universitat de Lancaster, que va conceptualitzar l’estigma com un “dispositiu teòric” i una “força material i política” que actua com un “lubricant del capitalisme neoliberal”. Tyler va explicar com aquest mecanisme devalua grups sencers (com persones sense llar, treballadors pobres o migrants vulnerables) per tal de “fortificar les jerarquies socials” i aplanar el camí per a l’acumulació de capital per part de les elits.
A través de testimonis colpidors del Regne Unit, Tyler va il·lustrar com l’austeritat i l’erosió de l’estat del benestar redueixen la vida de les persones pobres a simples “xifres”, un procés que genera en les víctimes profunds sentiments de vergonya i automenyspreu, convertint així l’aporofòbia, tal com va descriure la ponent, en un acte de violència social i psicològica.
El congrés, que es va celebrar en format en línia i va reunir experts de fins a 12 països, va concloure amb un consens entre la filosofia, la sociologia, el dret i l’economia: l’aporofòbia és una tendència humana amb base biològica que, quan és instrumentalitzada pel poder, esdevé una forma de violència profundament arrelada, un mecanisme de poder per perpetuar les desigualtats en temps de crisi econòmica i social.
L'opinió de la creadora del concepte "aporofòbia"
La filòsofa Adela Cortina, creadora del terme aporofòbia, va abordar la base biològica del fenomen, assenyalant que la preferència pel conegut i l’apreci pel poderós són tendències cerebrals, però no determinacions. “El cervell és plàstic i es pot modular”, va afirmar Cortina. La clau per a la solució, segons la filòsofa, és cultural i institucional: “Hem de crear una societat que cultivi la tendència a respectar tothom per igual, en lloc de potenciar l’apreci només per aquells que ens poden donar alguna cosa a canvi.”
La infradenúncia dels delictes d'odi
Des de l’àmbit jurídic, M. Jesús Raimundo Rodríguez, fiscal de la Unitat de Delictes d’Odi i Discriminació de la Fiscalia General de l’Estat, va alertar sobre la “infradenúncia” dels fets delictius per motivació aporofòbica. Les causes es troben en la vulnerabilitat múltiple de les víctimes i la seva desconfiança institucional, sovint perquè creuen que el seu testimoni no serà cregut.
La fiscal va destacar que Espanya és pionera a la Unió Europea en incorporar l’aporofòbia com a agreujant d’un delicte d’odi, però va insistir en la dificultat d’acreditar aquesta motivació en el judici, on els atacs a persones sense llar sovint s’interpreten inicialment com a simple “gamberrisme o vandalisme”. La ponent va defensar fermament la necessitat d’harmonitzar la legislació europea i la formació especialitzada dels professionals judicials per combatre el silenci i garantir la protecció d’aquestes víctimes.
Aporo Lab d'IQS, innovador observatori sobre aporofòbia
Com a resposta a la necessitat de quantificar el fenomen, el Dr. Flavio Comim, degà d’IQS School of Management, i el Dr. Mihály Borsi, van presentar el projecte Aporo Lab, un nou observatori que treballarà en l’elaboració d’indicadors d’aporofòbia.
Llegiu la notícia ampliada aquí.
