El dissabte 24 de maig l’església del Sagrat Cor del carrer Casp de Barcelona va acollir una celebració ben especial. L’Òscar Fuentes, jesuïta, professor de l’escola Jesuïtes Casp, feia els seus últims vots a la Companyia de Jesús, incorporant-s’hi plenament. La celebració la va presidir el delegat dels jesuïtes a Catalunya, Pau Vidal, que va ser l’encarregat de rebre els vots.
Per això família, amics, companys de l’escola, i també companys jesuïtes desplaçats des de diversos punts d’Espanya van voler acompanyar l’Òscar en aquest moment. Per a tots ells va tenir un sincer agraïment. Va dedicar unes paraules ben especials a la seva família, a la que va reconèixer la importància que ha tingut per a trobar les seves vocacions com a educador i jesuïta. I de la llarga etapa de formació que s’inicia amb l’entrada al noviciat va destacar “els companys jesuïtes que Déu ha posat en el camí i que han deixat una petjada al meu cor”.
L’Òscar Fuentes ha fet els seus últims vots després d’una trajectòria que ha passat per Saragossa, L’Hospitalet del Llobregat, Barcelona, Roma o Alacant. Ara la seva activitat està centrada a la comunitat educativa de l’escola Casp, així com a diversos grups i iniciatives de pastoral de joves al Casal Loiola. Per això a la celebració hi van assistir un bon grup d’infants, adolescents i famílies. “Això em va omplir d’alegria. Va ser un regal”, destaca.
"Em sento transformat i acompanyat per la Companyia de Jesús"
Nascut a L’Hospitalet i veí de Bellvitge, és el més petit de tres germans. Va estudiar a l’escola Jesuïtes Bellvitge. La missió de la comunitat jesuïta en aquest barri, amb la seva implicació a la parròquia i a l’acompanyament pastoral i social, va marcar la seva experiència de fe. Mestre per vocació, als 21 anys va decidir entrar al noviciat de la Companyia de Jesús que llavors estava a Saragossa. Després va completar els seus estudis a Barcelona i a Roma amb formació en Antropologia Social, Teologia i Catequètica.
“Els últims vots han estat la culminació d’aquest procés que vaig començar fa 26 anys entrant al noviciat. Em sento transformat i acompanyat per la Companyia de Jesús”, explica, amb profund agraïment a companys jesuïtes però també al professorat i col·laboradors amb els que comparteix missió i tasques. Viu amb il·lusió aquest moment i abraça amb humiliat “poder formar part d’aquest equip que amb les seves limitacions i fortaleses, dona servei a l’església i a la societat”. Ho fa amb voluntat de poder compartir alegries i dificultats amb els infants, joves i famílies que acompanya.
“La meva vocació té sentit perquè està arrelada, fonamentada i esperonada amb tantes persones que la comparteixen”
Cal recordar que la celebració dels últims vots és un moment important, en què la mateixa Companyia de Jesús demana al jesuïta que faci aquests vots i s’incorpori plenament. Suposa així confirmar i renovar la promesa realitzada en el moment d’entrar-hi.
“La meva vocació té sentit perquè està arrelada, fonamentada i esperonada amb tantes persones que la comparteixen”, assegura l’Òscar. “Ara mateix soc l’únic jesuïta que col·labora a l’escola de Casp i m’he sentit molt recolzat pels companys laics i laiques amb els que portem a terme la missió educativa i pastoral”. La pastoral a les escoles i la pastoral de joves ha estat una constant en la vocació d’aquest jesuïta. Va decidir des de ben jove estudiar per ser mestre, convençut “que l’educació pot canviar i transformar el nostre món, i pot ser una eina de construcció del regne de Déu”. És una tasca que viu amb goig i esperança i reconeixent que procura aprendre molt del contacte amb infants i joves.
Al llarg de la seva trajectòria com a jesuïta, assegura que una imatge que l’ha acompanyat sempre, és “sentir que formava part d’un equip molt gran al qual jo podia aportar el meu gra de sorra”. I en aquest camí, diu, “el que soc és gràcies a l’exemple de tants companys jesuïtes i de persones que Déu ha posat a la meva vida i que m’han donat un testimoni de l’evangeli molt profund”.
"L'experiència de malaltia m’ha fet tenir més resistència i la capacitat de posar un somriure als mals moments”
Però no ha estat un camí fàcil. Fa dos anys l’Òscar va patir una malaltia greu que va fer témer per la seva vida. Afortunadament va poder superar-ho i iniciar un procés de recuperació. Ha estat una experiència forta, de la que pot donar testimoni i que l’ha marcat en molts sentits. “En parlo des de l’agraïment a totes les persones que van tenir cura de mi”, diu. Per una banda el personal sanitari. Metges, infermeria,... tot el personal implicat en l’atenció a les persones en un centre hospitalari. “Però també vaig descobrir molts altres professionals que no coneixia vinculats a les teràpies de recuperació i que valoro molt”, explica.
També destaca que durant l’estança a l’hospital mai va estar sol. “Sempre vaig rebre visites i això encoratja a continuar endavant en els moments difícils: veus que Déu és present a través de totes aquestes persones”. En aquells moments la fe va tenir un paper molt important i reconeix que aquesta experiència li ha donat l’oportunitat de veure les coses amb uns ulls diferents: “Tornar a la vida quotidiana, a la realitat del dia a dia, és el que desitjava amb més força. Això m’ha fet tenir més resistència i la capacitat de posar un somriure als mals moments i voler anar més enllà”.
