El papa Francesc ha encoratjat tota l’Església a fer d’aquest 2024, l’Any de la Pregària.
Els Jesuïtes a Catalunya, seguint el llegat de Sant Ignasi de Loiola, tenen múltiples i diverses maneres d’ajudar a aprofundir la vida de pregària personal i comunitària, a través dels exercicis espirituals, els recessos, cursos i formacions vàries, publicacions i un llarg etcètera.
A l’entorn virtual, des de fa ja força anys, els Jesuïtes a Catalunya estan presents, per posar a l’abast del públic català recursos i materials per aprofundir en la vida espiritual, sobretot amb el web espaisagrat.org i el portal pregaria.cat.
El primer ofereix un suport àgil, senzill i alhora cuidat, per poder fer cada dia una estona de pregària, amb el text bíblic del dia i unes pautes seguint l’estil de pregària ignasiana. El portal, en canvi, té cinc seccions diferenciades, amb material divers i que es renova amb freqüència, tot oferint també recursos propi per als diversos temps litúrgics.
Una de les coordinadores del portal pregaria.cat, la Glòria Andrés, va participar recentment en un diàleg sobre la pregària organitzat pel setmanari Catalunya Cristiana. Segons ella: “hi ha moltes persones que busquen una relació amb el transcendent, amb el Senyor, amb Déu, amb Jesús. Hi ha un desig de silenci, d’interiorització, de fer-se conscient de com estem vivim, de viure més en l’aquí i l’ara. Diríem que és un desig gairebé connatural, que estem fets per a la relació, i per això cerquem que una Relació doni sentit a la vida, que animi, que acompanyi.”
Andrés, que va editar també un dels quaderns recents de l’Escola Ignasiana d’Espiritualitat titulat Joves i Espiritualitat, ens recorda que per tal que puguem viure una vida de pregària, “com amb tot el que val la pena, hi hem d’invertir temps. Som fets de temps i espai i, per tant, ens cal cercar un temps i un espai, trobar un espai per situar la pregària a la nostra vida de cada dia, per poder introduir la pregària a la nostra vida d’una manera regular. El ritme de vida que portem no facilita dedicar ni el temps ni l’espai per pregar, però també és cert que som capaços de trobar temps per anar a córrer, anar al gimnàs, fer taitxí, ioga, pilates... Per què no cercar un temps de pregària?”
El cristianisme ofereix un encontre amb Jesús el Crist. Segons Andrés “la pregària no és difícil, només cal relacionar-se amb Jesús. Ell és el centre i nosaltres, hem de sortir de nosaltres mateixos per anar al seu encontre i ens adonarem que ens està esperant, que la pregària no és un monòleg. És una trobada.”
Sovint, en un món tan accelerat i pres per l’eficàcia, hom es pot preguntar perquè serveix la pregària. Segons la Glòria Andrés, “la pregària et transforma la mirada i la manera de ser al món, d’una forma més descentrada, més oberta als altres, més atenta a la realitat. I així, la pregària pot canviar el món, és clar que sí! I Déu té un paper, i dona força, i toca els cors. Això no depèn de tu, depèn d’Ell.”
També ressalta una de les eines més pròpies de l’espiritualitat ignasiana, l’examen diari, explicant que “és una revisió agraïda del pas del Senyor en el dia. És descobrir el pas de Déu en el teu dia a dia i donar-li gràcies. I si en el camí t’has despistat, demanes perdó, no és una recerca de la falta, sinó una recerca de la presència de Déu en la teva vida quotidiana. La relació amb Déu s’ha de construir i en la pregària va creixent. Si aquesta relació la cuides i la mantens, trobes Déu a tot arreu.”
Aquí podeu trobar l’article sencer publicat al setmanari Catalunya Cristiana
