Una globalització respectuosa amb les llibertats de l'home requereix organismes de govern supra-estatals

Imatge de la presentació, a la Universitat Pontifícia Comillas

Professors de centres universitaris jesuïtes d'Espanya (Unijes) mostren que el pensament social cristià contribueix de manera sòlida i real a la construcció d'un món més humà i més just en el segle actual. Ho han dit a la presentació del llibre "Pensament social cristià obert al segle XXI", a la Universitat Pontifícia Comillas, en un acte que va comptar amb l'assistència del president de la Conferència Episcopal Espanyola, Monsenyor Ricardo Blázquez.

"La globalització ha generat noves oportunitats i nous reptes al desenvolupament i suggereix la necessitat de progressar en l'establiment d'organismes de govern supra-estatals. Sense ells no és possible l'establiment de condicions adequades per al desenvolupament de les llibertats de l'individu, ni és possible reclamar el dret al desenvolupament d'un model pràctic i concret", afirma Manuel Aparicio Malo, professor de Teologia a la Universitat Pontifícia Comillas. La cita és del capítol "Desenvolupament humà integral", en l'obra col•lectiva “Pensament social cristià obert al segle XXI”.
La presentació d’aquesta obra va estar presidida pel rector, Julio L. Martínez SJ, i pel president de la Conferència Episcopal Espanyola, Monsenyor Ricardo Blázquez. El coordinador del llibre és el professor de l'Institut Químic de Sarrià (IQS) - Universitat Ramon Llull, Josep Sols Lucia.

Aquest compendi de treballs de professors de Unijes (Universitats Jesuïtes) pretén demostrar que el pensament social cristià contribueix de manera sòlida i real a la construcció d'un món més humà i més just en el segle actual. Partint com a eix central de l'encíclica Caritas in veritate, del Papa Benet XVI, i incloent referències als documents més importants de la moderna doctrina social de l'Església, des de la Rerum Novarum, de Lleó XIII, fins a la Evangelii gaudium, del Papa Francesc, els autors aborden els enormes desafiaments que troba la humanitat, en l'actual context de la globalització, que podrien donar lloc a extraordinàries construccions en la seva història, com una economia civil respectuosa amb el medi ambient i una democràcia global que, basada en una ètica mundialment compartida, permetés una pau justa a tot el planeta.

Fraternitat

La societat global ens fa més pròxims, però no més germans. Apareix llavors la fraternitat com una dimensió essencial de la justícia social, entesa com un desenvolupament humà integral i solidari. Com assenyala Josep M. Margenat Peralta, SJ, de la Universitat Loyola Andalusia, "per la humanitat està en joc aconseguir ser de veritat una autèntica fraternitat". El mercat global serà veritablement eficaç per al desenvolupament ple de tots els homes si no exclou els valors morals i regula el seu propi funcionament amb normes legals de validesa universal, escriu Fernando de l'Església Viguiristi, SJ, de Deusto. Ara bé, insisteix en la idea essencial, aconseguir que la família humana es doni un cos legal universal exigeix que s'estableixi una autoritat política mundial.

Maria Dolors Oller Sala, d'ESADE, afegeix a l'anterior que caminar en la línia de la globalització de la solidaritat significa construir una civilització de l'amor. Som responsables del naixement d'una nova consciència que faci possible una comunió que, en un món tan plural, haurà de ser sempre comunió en la diversitat. És així com la tradició cristiana il•lumina el camí cap el que és nuclear en la seva experiència de fe: la construcció de la fraternitat. Postulat de la Revolució Francesa que encara està per estrenar.

El pluralisme i la diversitat del món apareixen a la reflexió del rector de Comillas, Julio L. Martínez, SJ, sobre religió i societat. Assegura que privatitzar la religió és treure-li la seva repercussió social. Per ser rellevants en una societat pluralista, afegeix, es fa imprescindible la participació, el compromís amb la realitat i la recerca de consens amb altres cosmovisions. La dada decisiva és l'acceptació del pluralisme que significa l'adéu definitiu a la uniformitat de la societat antiga. Construir un marc de convivència per a tots els ciutadans, respectuosos del pluralisme, és una tasca de la que no es pot sentir dispensat cap creient, ni laic ni clergue.

José Manuel Caamaño López, de Comillas, recorda que una bona societat és certament fruit del mercat i de la llibertat, però hi ha necessitats reconduïbles al principi de fraternitat, que no es poden eludir ni deixar-se en mans únicament de l'esfera privada o de la filantropia. Per això, subratlla, és fonamental viure la reciprocitat i la sociabilitat dins la vida econòmica per construir una autèntica economia civil i social, cosa que només és possible quan hi ha un espai adequat per a la gratuïtat en les relacions humanes. Per al professor de la Deusto Business School Ricardo Aguado Muñoz, l'economia de comunió es posiciona com un espai privilegiat per generar el desenvolupament humà integral proposat a la Caritas in veritate. Les empreses han de ser competitives en el mercat i obtenir un benefici, alhora que col•laboren amb la consecució del bé comú, practiquen la fraternitat amb les persones en necessitat - en la doble faceta de compartir el benefici econòmic i de crear oportunitats de desenvolupament- i utilitzen un estil de gestió d'acord amb la cultura de la reciprocitat.

Treball

Garantir els drets vinculats al treball és un dels grans reptes del segle XXI, que escomet Ildefons Camacho, SJ, professor de la Facultat de Teologia de Granada. Les estratègies per afrontar aquesta situació que posa en qüestió els drets vinculats al treball han de ser abordades amb creativitat. Això significa que no val pensar només en restaurar la situació anterior, ja que les condicions de l'economia i de la societat mundial són molt diferents. Algunes estratègies que proposa són: crear ocupació des d'una nova divisió internacional del treball, que oferís noves oportunitats d'ocupació a països no occidentals i obligués els occidentals a cercar camps nous o àmbits inexplorats; entre altres coses: reduir el temps de treball per repartir, flexibilitzar el mercat de treball per respondre a les condicions de sectors laborals molt globalitzats i amb ràpid canvi tecnològic, que exigeixen adaptar-se contínuament i desenvolupar nous productes i serveis mantenint la competitivitat, revisar la relació entre treball i altres activitats humanes, com el voluntariat en l'etapa de la jubilació, i buscar altres formes d'ingressos per als que no tenen feina, com la renda mínima garantida o la renda bàsica o salari social.

L'ecologia es situa a l'interior de l'antropologia, escriu José Sols Lucia, l'IQS, citant Benet XVI. Tenir cura de la naturalesa suposa tenir cura de l'home. No són dues coses diferents, sinó la mateixa o, com a mínim, dues coses diferents intrínsecament relacionades. El mateix autor, en endinsar-se en el tema de la tècnica, aporta dues idees de la doctrina social de l'Església: la tècnica és un mitjà, no un fi, i té una perillosa tendència a l'autojustificació moral, que pot portar a l'engany de fer creure que tot el tècnicament viable és moralment bo i a més ha de ser realitzat, perquè no fer-ho suposaria tancar al progrés.

Data de la notícia: 
28 de Maig de 2014

Jesuïtes de Catalunya - c/ Roger de Llúria 13, 08010 Barcelona - tel. 93 318 37 36 - jesuites@jesuites.net