|
La festa de Crist Rei.
Acabem avui el cicle de l'any litúrgic. El diumenge vinent començarem un nou cicle amb el primer diumenge d'Advent, preparació per al Nadal. Durant tot l'any hem anat celebrant la salvació que ens portà Jesús, amb la seva encarnació i naixement, amb la seva vida oculta, amb la seva predicació i la seva atenció als pobres i malalts, amb la seva mort i resurrecció, amb la missió perpètua del seu Esperit... I en aquest últim diumenge l'Església ens proposa com una celebració sintètica del sentit últim de tot això que hem anat celebrant durant l'any: en aquesta celebració reconeixem que Crist és Rei de l'Univers, que vol dir aquest pobre món nostre, està sota la protecció del Fill de Déu, que amorosament va venir a aquest món i per fer-lo cosa seva; i que malgrat totes les desgràcies i incongruències que experimentem cada dia en aquest món nostre -i en les nostres pròpies vides - l'obra salvadora de Crist no serà debades, sinó que ell triomfarà finalment sobre el nostre pecat i la nostra feblesa.
La paradoxa del Regne de Crist.
¿Podem realment pensar en el triomf de Déu en un món que veiem cada dia més abocat a la mort i a la destrucció? ¿No serà l'esperança del Regne de Déu només una il·lusió? L'evangeli que acabem d'escoltar ens indica precisament la gran paradoxa del Regne de Déu. Jesús es troba en el moment de la seva derrota total i aparentment definitiva. Els seus enemics han aconseguit que el poder polític el condemnés. Es troba en un patíbul ignominiós, Tothom es burla d'ell: "Si ets el rei dels jueus, salva't tu mateix." Però, res. De fet mor com un criminal qualsevol. Ni el Pare, en qui havia confiat, acut en ajuda seva. Mor sol, derrotat, abandonat de tots. I tanmateix queda escrit sobre la creu. "Aquest és el rei dels jueus".
Hi ha aquí un gran misteri que hauríem d'intentar esbrinar. Aquesta és la manera com regna Déu: no des del poder, no oprimint i destruint com regnen tots els poderosos d'entre els homes, sinó només des de l'amor fins a la mort. Des d'un amor que està disposat a deixar-se matar per aquells que estima. "Ningú no te un amor tan gran com el qui dona la vida pels que estima". Déu vol regnar i regnarà només per l'amor, no per la imposició violenta, com tan sovint volen regnar els homes.
El regne que acull el bon lladre.
Això ens ho ensenya també l'evangeli d'avui en la figura del bon lladre. Aquell home, tot i estar condemnat com a lladregot, d'alguna manera ho va entendre millor que ningú, i millor que el seu company de suplici. Ell cregué en la força divina d'aquell profeta de Natzaret, del qual segurament havia sentit parlar. Ell s'hi confià: "Recordeu-vos de mi quan arribeu al vostre Regne". Ell intuí que el Regne de Jesús no era la miserable situació en què es trobava. El veritable Regne de Jesús no era un regne d'aquest món, com temien els jueus i Pilat. Era una altra cosa. Per això Jesús, aparentment vençut, li fa una promesa ferma: "Avui estaràs amb mi en el meu Regne". És que, malgrat l'aparent impotència i derrota de Jesús davant la seva mort, era veritat el que ell mateix havia dit a Pilat:. "La meva reialesa no és cosa d'aquest món...Però la meva missió és ser testimoni de la veritat: per això he nascut, per això he vingut al món." Jesús és rei del regne de la veritat, no dels regnes de mentida d'aquest món.
El Regne de Jesús.
De fet Jesús havia començat la seva predicació anunciant: "El Regne de Déu és a prop: convertiu-vos i creieu aquesta bona nova" (Mc 1, 15). Que vol dir: el Regne de Déu és al vostre abast, només que canvieu la vostra manera de comportar-vos: que en comptes de destruir-vos els uns als altres amb les vostres cobejances, rapinyes, violències i morts, comenceu a viure com a veritables germans fills d'un mateix Pare. Aquest podríem dir que és el programa de Jesús. Invitar el homes a un canvi de vida, a viure la filiació de Déu-Pare en la veritable fraternitat . És el programa al que ell mateix es sotmet:, tot i que era Déu, fet igual a tots, posant-se a disposició de tots, fent el bé a tots. Així començava a fer efectiu aquell Regne de Déu que és l'única bona nova pels homes. Però els violents i poderosos d'aquest món, que volien el seu regne, i no el Regne de Déu com a Regne de tots, van maquinar per eliminar-lo, i no els costà gens aconseguir-ho.
El Regne que hem de fer nosaltres
El Regne és tot oferta de Déu: és el do que Déu ofereix als homes per mitjà i a exemple de Jesucrist, el seu Fill. Però és també tot responsabilitat nostra. Ens hem de "convertir al Regne", a la fraternitat dels fills de Déu. Precisament perquè és el regne de l'amor, de la no-violència, ni Déu mateix el pot imposar a la força. Molt menys els homes, ni que pretenguin actuar en nom de Déu o en representació de Déu!!! L'amor no es pot imposar! Un bé imposat a la força és sempre un mal, com ho mostra la fi de totes les revolucions violentes. (I massa vegades hi ha grupúsculs suposadament cristians que en nom de Crist Rei volen imposar violentament allò que no pot ser de l'autèntic Regne de Jesús, el Regne de l'amor) El Regne és la invitació de Déu als homes perquè en llibertat recobrin la relació autèntica amb Déu i amb els demés. Per això Jesús diu que el seu Regne és el Regne de la veritat, la realització d'allò que exigeix la veritable natura humana creada perquè siguem lliurement i amorosa fills de Déu i germans els uns dels altres.
El Regne utòpic i real.
Per això el Regne de Déu, que Jesús ve a realitzar, pot semblar a la vegada real i utòpic, present i futur, relatiu i absolut. Es de fet sempre incomplet per a nosaltres aquí i ara. En la seva plenitud és una promesa per al més enllà definitiu, escatològic; però ara realment ja s'està fent, sempre s'està fent. I nosaltres hem de ser dels qui l'estan fent sempre. Per això el Senyor ens va fer demanar en la seva oració fonamental: "Vingui el vostre Regne, faci's la vostra voluntat així en la terra com en el cel". Perquè, en definitiva, el Regne és això: que visquem en la terra aquella plena comunió d'amor en llibertat que és la condició pròpia de la benaurança celestial. Acabo dient-ho amb unes exactes paraules del nostre Sant Pare:
Redemptoris Missio, 13ss. "L'objecte de la missió de Jesús és la proclamació i instauració del Regne de Déu...Aquest Regne no s'aplaça fins a la fi dels temps, sinó que es fa ja present i comença complir-se: El Regne de Déu és a prop (13). Aquest Regne està destinat a tota la humanitat, però d'una manera especial als més marginats de la societat. D'ací dos gestos característics de l'activitat de Jesús: guarir i perdonar (14)... El Regne tendeix a transformar les relacions humanes, i es realitza progressivament, a mesura que els homes aprenen a estimar-se a perdonar-se, a servir-se mútuament...Treballar pel Regne vol dir reconèixer i afavorir el dinamisme diví, que es troba present en la història humana i la transforma. Construir el Regne significa treballar per l'alliberament en totes les seves formes. En resum, el Regne de Déu és la manifestació i la realització del seu designi en tota la seva plenitud. La naturalesa del Regne és la comunió de tots els éssers humans entre sí i amb Déu (16)."
Ja ho veieu: celebrar la festa de Crist Rei és a la vegada creure en l'anunci del seu Regne i "convertir-nos", val a dir, assumir el compromís de fer-lo efectiu, amb ell, en aquesta terra, fins que arribem al gaudi de la seva plenitud en la vida eterna.
Josep Vives, sj
|
|
