28 de gener del 2007
Quart Diumenge

Jr 1:4-5, 17-19
1C 12:31-13:13
Lc 4:21-30

[Gairebé no caldria recordar-nos que aquest fragment d'avui és la continuació de l'Evangeli de diumenge passat.
Potser estem davant d'un exemple ben concret de com fragmentar un text ens dificulta d'entendre'l.
Recordem-nos, doncs, que diumenge passat Jesús, a la sinagoga de Natzaret llegeix el text d'Isaïes i el fa programàtic de la seva missió. Es fa, Ell mateix, encarnació d'aquesta actuació de Déu]

AVUI, segle I.
Avui s'acompleix aquesta Escriptura que acabeu d'escoltar. Jesús ve enviat, precisament, a donar compliment a aquesta Bona Notícia. Déu és amb nosaltres alliberant, vencent el mal, la malaltia, el dolor i el patiment, la limitació. Déu és al nostre costat "evangelitzant": transformant en bé allò que hi ha de mal. Treballant. Construint un món més humà i autèntic. Aquest és Jesús. Així viu i actua Jesús. Avui.

AQUÍ
I en un primer moment tots s'admiren i celebren aquest anunci. En un primer moment. Perquè, tot seguit, només pronunciar la "paraula maleïda" sembla que tots es giren d'esquena. Cafarnaum: els impius, la "xusma", els indignes gentils que no en saben res...
Fins a voler-lo estimbar cingle avall.
Potser som així, els humans.

AVUI, segle XXI.
Avui... que tot està tan malament;...que ja no saps per on tirar ni de qui refiar-te;...que la situació és tan complexa;... Avui que tot està tan trasbalsat i entortolligat;... i tenim la impressió que hem perdut –sense remei!- el nord; quan som una colla de individualistes i cadascú va a lla seva;... Avui... que sembla que tot és permès... mentre no t'enganxin... i quan els valors... Avui, que el polítics... o que la jerarquia...i quan sovint pensem que no hi ha gaire a fer... (no cal seguir massa amb aquest tuf catastrofista, oi?)
Doncs sí. Avui s'acompleix aquesta Escriptura. Ens costa de creure. Tan sols escoltem-ho si no ho creiem. Avui (Sí. Avui! 28 de gener!!) s'acompleix aquesta Bona Notícia.
Acabem la frase: Avui s'acompleix aquesta Bona Notícia, en Jesús de Natzaret. En Ell.
Avui a nosaltres ens toca descobrir i viure la seva presència enmig el nostre món. A nosaltres ens toca mostrar i assajar que és possible i val la pena viure com Ell. Avui a nosaltres ens toca desvetllar i testimoniar que una vida així viscuda és la Bona Notícia de Déu. És notícia de Déu per a la Humanitat sencera, AVUI. Quan ens hem empassat massa ràpidament que estem "sense notícies de Déu". Com orfes.

AQUÍ.
Avui, a nosaltres, seguidors de Jesús, ens correspon de viure com Ell. Ni més ni menys. Viure com Jesús. Fer el que Ell feia. Continuar la seva missió. Transformar-nos en Bona Notícia de part de Déu. I escoltar. Escoltar el món i el seu clam. Escoltar les paraules profètiques que segueixen anunciant i denunciant. Escoltar els fets que ens esgarrifen. I escoltar, també aquells signes i moments d'esperança.
Escoltar. Escoltar molt. (Diu un bonica llegenda que si tenim dues orelles i una sola boca és per escoltar el doble del que parlem!).
Escoltar sense els prejudicis que ens fan fer disbarats:... Què em pot dir aquest a mi;... De què es pensa que va?... Què em vol ensenyar, aquest altre?..Si ja sé què dirà... Però si aquest no és...
Amb tota la modèstia i humilitat del món hem de proclamar que AVUI S'ACOMPLEIX AQUESTA ESCRIPTURA.
Que ens cal estar ben alerta. A l'escolta. I a l'escolta de qui menys pensem, potser.

Josep Miquel Esteban, sj

tornar a l'índex d'homilies



21 de gener del 2007
Tercer Diumenge

Ne 8:1-4a, 5-6. 8-10
1C 12:12-30
Lc 1:1-4; 4:14-21

HISTORICITAT i PROCLAMACIó DE JESúS, SERVENT
DE YHWH, A LA SINAGOGA DE NATZARET

Llegir l'Evangeli

Convidats a fer experiència del verset del Salm 18: Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida - La paraula de Crist és compliment del passat = expectatives d'Israel i de la Humanitat. Per sobre de tot, però, és un AVUI que -ara i per a mí- pronuncia un que és Vivent. Volem escoltar-lo i seguir-lo, doncs l'hem donat la nostra confiança.
La lectura evangèlica d'aquest diumenge pertany a dos capítols de l'Evang. de Lluc: el Pròleg del llibre (1,1-4) i la Proclamació de la seva identitat, a la Sinagoga de Natzaret (4,14-21).

  1. el Pròleg -únic als Evangelis i inestimable- ens vol conscienciar de la METODOLOGIA de Lc i del seu SENTIT HISTòRIC, amb un CONTINGUT: el que ha passat i el que hem vist, i amb una FINALITAT: que conegueu la solidesa de l'ensenyament rebut.
  2. el programa de Jesús, artísticament enunciat: en un DISSABTE -a la Sinagoga de Natzaret (els seus)- i enuncia un PASSAT (Is) que AVUI s'acompleix en el que anomena L'ANY DE GRÀCIA i d'oportunitat oferta a tots els capaços de viure l'any jubilar.
  1. Aquest PRÒLEG de Lluc ens situa davant una dada bàsica per a la fe i no gaire conscienciada en tants d'avui:
    1. Pertanyem a una era tècnica i, en aquesta, l'accent del que és vertader recau més en el que està per fer, que no pas en el que ja s'ha fet, situat -per a entendre'ns- a la nostra esquena. Interesa menys la Història -que ja no es contempla com a mestra de la vida-, i la sustitueix la Cibernètica, l'ordenador, projectes que apunten a un home nou, a noves realitats que es volen construir: models constantment originals; tot envelleix de seguida, per a ser sustituït ràpidament.
      També el cristià hi participa -ho fa legítimament- cal, però, que actuï amb menor dosi d'ingenuïtat en aquest moviment vers el futur, i amb una més acurada idea del que és realment l'home: l'esperança i ser obrer en la creació d'un món més humà, són tasques indispensables que inspiren la fe i la caritat. Dic aixó perquè darrere d'aquestes cibernètiques hi ha, sovint, filosofies que s'encaminen en aquesta o en l'altra direcció i de les que s'empara l'autosuficiència i l'exclusivisme, amb un perill de desencaixar les coses i d'acabar idolatrant les propies estructures mentals, doncs quan l'home ho espera tot de la seva obra es torna fàcilment intolerant i agressiu, perquè se sent amenaçat per una inseguredat més pregona i coneix l'angoixa i, a més, sovint també s'equivoca, perquè la realitat és complexa i desborda i ens hem d'acostar a ella amb esperit de finor (Pascal).
    2. El pròleg de Lluc fa present l'altra cara de les coses: EL VALOR D'ALLÒ QUE HEM REBUT = la TRADICIÓ, que ens transmet els fets del passat, amb l'experiència que uns altres van fer -amb errors i encerts-, Aquest dipòsit de veritats constitueix, també, una plataforma de llançament per a poder erigir un futur valuós.
      Això, però, que no passaria de constituir una afirmació assenyada, EN EL CAS NOSTRE resulta indispensable = fora absurd i impossible de ser cristians, si ens desconectessim d'una Història única i d'un Missatge rics d'una iniciativa que no és pas de l'home i que enfonsa les seves arrels en un passat i que manté la vigencia. Per altra banda, una tal iniciativa i do no haurien d'irritar l'orgull humà, doncs no es tracta d'una factible creació humana: No som pas criatures?
    3. L'Evangeli ESCRIT -afirma Lluc- prové de la tradició dels TESTIMONIS, després d'una enquesta minuciosa entre aquells que en foren testimonis de vista, i que després ho trameteren de PARAULA = solidesa.
      Jo -personalment, segueix Lluc- he refet el camí, ho he comprovat tot exactament, i em decideixo a escriure una narració dels fets, per tal que tingueu GARANTIA DE LA SOLIDESA de l'ensenyament que heu rebut.
    4. I és que la nostra fe també ha de ser, a més, RAONABLE, si volem que se'ns aguanti.. i és ben cert que al cristià mig espanyol, sovint, aquesta condició indispensable de la RACIONABILITAT de llur fe el flaqueja i, tanmateix, hauria de ser PRèVIA o, si de cas, aviat, hauria de poder -en un in crescendo- ACOMPANYAR llur opció. Quants cops -acarats a d'altres concepcions humanistes o pragmàtiques- tenim poc que dir a nivell de coherència mental (saber donar raó de l'esperança -diu la 1a Carta de St. Pere)!
      Insisteixo en que ens cal fer un esforç: Qué és l'ESENCIAL de la meva fe o d'una actitud creient davant l'existencia?, quins motius -expressables- tinc per a donar-li confiança?. Sovint mostrem una gran mandra en el que tant ens hauria d'importar: ens lamentem de que sabem poc i, alhora, deixem passar les oportunitats de crèixer..
  2. Tampoc, però, no es tracta de fer de la RACIONABILITAT un ídol més, com si fos l'únic o el principal. Mai un sol aspecte no esgota la Veritat. També hi compten l'ànsia de trobar, la insatisfacció, la humilitat en la recerca, la netedat interior i la generositat personal = aquestes virtuts del COR esdevenen tant o més importants encara, i tots sabem com no és pas fàcil TRANSFORMAR LA DISPOSICIó INTERIOR = la conversió, que augmenta la perspicàcia i el pes de la nostra captació.
    Vet aquí el que s'introdueix amb la 2a PART de l'evangeli d'enguany, quan se'ns parla dels DESTINATARIS i de les actitud adients que atorguen una situació de privilegi per a ser OIENTS de Jesús. Escoltem:
    El donaren el volum del profeta Isaïes
    El desplegà, i trobà el passatge on hi ha escrit: L'Esperit del Senyor reposa sobre meu, ja que Ell m'ha ungit per portar la bona nova als DESVALGUTS (captius, cecs, oprimits).
    Després plegà el volum, el donà a l'ajudant de la Sinagoga, i s'assegué: TOTS tenien els ulls posats en Jesús. Ell començà dient-los: Això que AVUI sentiu contar de mi éS EL COMPLIMENT d'aquestes paraules de l'Escriptura.
    Es a dir: TORNAR AL PASSAT pot ser inútil, estèril i decepcionant, quan no es fa des d'una actitud de recerca en L'AVUI, que és el que ens fa receptius al Déu que continua actuant i present.
    1. Sense aquesta actitud de pobresa RES NO PROBA LA HISTORICITAT ni -tampoc- res no ens parlen els FETS, o no interessen, i ens tornem impermeables a tot.
    2. Tampoc no arribarien o no es podria mantenir EL FUTUR que desitgem, doncs no som capaços de fabricar quelcom que sigui vàlid, quan ens situem d'esquena a la realitat humana ben precària.
    3. Només l'AVUI dels conscients de llur captivitat i carències capacita per a COMPRENDRE.
    4. Si ens resultés massa difícil situar-nos o reconèixer-ho: girem l'esguard al nostre COR: Com ens hi veiem a la seva Presència? - On radica la nostra INSINCERITAT més pregona i bàsica?

Julià Maristany, sj

tornar a l'índex d'homilies



14 de gener del 2007
Segon Diumenge

Is 62,1-5
1C 12,5-11
Jo 2,1-12

Observació de dona
Diuen que les dones són molt observadores i que s'adonen fàcilment de detalls que als homes ens passen potser desapercebuts. Sigui el que sigui, el que sí apareix clar en aquest relat evangèlic, és que una dona, Maria, és qui s'adona del que podia ser la falta de previsió dels nuvis en acabar-se allò tan important en tota festa de noces, com és el vi.

Intuïció de mare
També diuen que les mares tenen un bon coneixement, no solament per observació, sinó també per intuïció, dels seus fills. Maria, com a mare, creu que coneix prou el seu fill, i sap bé de la sensibilitat de Jesús davant les situacions delicades dels altres. Sap que fàcilment fa seves les grans o petites penes dels altres, i que Ell sabrà com alleugerir-les. Per això acudeix a Ell per assabentar-lo. "No tenen vi!"

Confiança de creient
Els creients són aquells que posen tota la confiança en una persona, malgrat les circumstàncies puguin ser adverses. Maria, malgrat l' aparent resistència de Jesús, segueix confiant en Ell i mou els altres a confiar-hi. "Feu el que Ell us digui!". I de la "pura" aigua en surt el "millor" vi!

"I els seus deixebles cregueren en Ell"
Gràcies a l'observació, a la intuïció i a la confiança de Maria, els deixebles confirmaren la fe en Jesús. Nosaltres, si volem ser deixebles de Jesús, tenim aquí reflectit el nostre itinerari de fe: ens trobem en la festa de la vida, cal, doncs, observar el nostre entorn, petit o gran, cal adonar-nos de les seves necessitats i mancances, i posar el que tenim, el que està al nostre abast, encara que sigui poc, a disposició de Jesús, seguint els seus criteris.
I certament, per poc do d'observació que tinguem, ens adonem que, a la festa de la vida, hi falta molt de vi, tant que és impossible fer-nos-en càrrec. Potser a la nostra mateixa família, al nostre veïnat, a la nostra ciutat. I no diguem al nostre món. Els diaris i els telenotícies en van plens, i, malauradament, no surten moltes mancances i patiments, potser més doloroses, de molts altres indrets.
Però, com a persones observadores i intuïtives, i com a creients, no estem eximits de posar el poc que tinguem, la pura aigua que tinguem, cada u segons el que ha rebut de l'Esperit (com ens ha dit Pau avui), a disposició de Jesús, que ens diu que ho posem al servei de l'amor i de la solidaritat. Si així ho fem, la pura aigua serà d'alguna manera vi, és a dir, consol, confort, orientació, esperança, satisfacció o alegria.

El vi inexhaurible
Però el vi que ens dóna Jesús és el vi millor de tots, aquell que proporciona l'alegria i la plenitud de vida per sempre. Aquell vi que, a partir de les nostres pobres obres, tindrà per l'acció de Jesús un valor transcendent i perdurable.
A l'eucaristia, volem ajuntar l'aigua de les nostres obres amb el vi perquè en repetir les paraules i el gest de Jesús a la festa de l' últim sopar, esdevingui el vi nou, la mateixa sang vessada, vida entregada, la mateixa persona de Jesús. El pa i el vi de l'eucaristia és una bestreta del pa de vida i el vi de l'alegria de la festa definitiva del cel.

Francesc Xicoy, sj

tornar a l'índex d'homilies



7 de gener del 2007
Baptisme del Senyor

Is 40,1-5.9-11
Tt 2,11-14; 3,4-7
Lc 3,15-16.21-22

  1. "Un dia que tot el poble es feia batejar..."
    Caldria una mica d'imaginació per a veure-ho.
    El feréstec Batejador del Desert, la gentada expectant (Déu "advé", per ells és "advent"). Lluc ens parla de la gentada del poble bo i senzill, però hi afegeix (i comença amb això a reptar-nos a nosaltres els "bona gent") als maleïts publicans que tan sovint extorsionen amb imposts corruptes, i als soldats de les odiades tropes de l'Imperi que comanda Herodes.
    Un riu, doncs, carregat de les misèries, pecats, frustracions... que arrossega els el fang de la humanitat..., el meu propi fang!
    Un riu on, malgrat tot, hom té la gosadia d'esperar quelcom del tot nou, el món de Déu, Déu mateix!
    Convindria que jo m'hi estès una llarga estona passejant, mirant, assegut, pregant... esperant!
  2. "Jesús també fou batejat"
    És una dada innegable històricament. Al cap de mig segle (quan s'escriu l'evangeli de Lluc) més aviat la tendència és de magnificar els personatges i mai no haurien gosat barrejar-lo amb la xusma... ni fer-lo batejar per un inferior. (Més i tot, a Lluc sembla que li fa angunia veure'l batejat per Joan, i si llegim bé el text, veurem que enlloc especifica que fos Joan que el bategés, encara que ho sobreentengui).
    S'enfanga en les aigües del Jordà brutes de tanta misèria i pecat, no se situa per damunt, fins i tot fa cua entre la xusma de pecadors i espera el torn.
  3. "Mentre pregava"
    I l'evangelista afirma que aquest abaixament fou el lloc d'experiència mística de Jesús, de la seva trobada amb el Misteri Inefable del Pare i amb la força de l'Esperit.
    Cal veure'l en oració, amb el rostre i el cor girats al Pare, portat per l'empenta i la calidesa de l'Esperit. Ell que carrega al coll (anyell de Déu, dirà Joan) la tragèdia, el pecat, l'estupidesa dels humans, (les meves!) amb els quals s'ha fet de la mateixa família en el Jordà. Cal entrar en el misteri de la pregària de Jesús.
  4. "S'obrí el Cel"
    Lluc ens posa ara davant un text tot ell poètic, místic, que s'endinsa en l'interior de Jesús, en el seu Misteri.
    "S'obre el cel", tancat des dels dies del Gènesi, quan els primers pares foren expulsats del Paradís. Al llarg del segles els profetes havien clamat: rorate coeli (oh si esquincessis el cel i baixessis). L'abaixament de Jesús trenca la volta del cel i la Teofania es fa present (al llarg evangeli hi haurà tres teofanies per a explicar al lector el Misteri de Jesús: el Baptisme, la Transfiguració, la Pasqua). Ara doncs coneixerem el Misteri de Jesús. Escoltem!
  5. "Baixa l'Esperit" i "una veu" (la del Pare, proclama).
    L'Esperit que planava sobre les aigües a Gen 1 a l'inici de creació, la nostra coloma de la pau, baixa sobre Jesús. Jesús és l'home de l'Esperit, l'home espiritual.
    Jesús és un home que s'ha experimentat estimat, "en tu m'he complagut". L'estimació és el que ens constitueix. L'estimació del Pare i el do de l'Esperit constitueixen a Jesús.
    Avui és el dia per pregar que sabem escoltar també que el Pare ens diu que som el seu fill/filla estimats, que el Pare es complau en mi (com jo amb els meus fills/nets)
* * * * * * *
Anem acabant el cicle de Nadal. Primer els evangelis ens han presentat l'adoració intima dels pastors, dels darrers (evangeli de Lluc); després hem contemplat l'adoració de tots els pobles, en els Mags de l'evangeli de Mateu (la festa de la diversitat,la interculturalitat). Avui acabem amb el Baptisme, on adorem a la Trinitat i coneixem el Misteri de Jesús, un Fill de Déu que es revela quan s'ha enfangat en les aigües del Jordà.

Francesc Riera i Figueras, sj

tornar a l'índex d'homilies