Sofonies 2, 3.13
LES BENAURANCES de MATEU (Mt 5, 1-12)

La temàtica d'aquest diumenge, tan centrada en la bondat de la pobresa-humilitat com a exigència de l'obertura a Déu, sembla -respecte a anteriors o contemporanis passatges de la Bíblia- una mena de contra-veritat o provocació, doncs la mateixa Escriptura parla de la pobresa com d'un mal a combatre: cal lluitar per a conseguir la igualtat al si del poble de YHWH. Sentiu com blasma Os 2,6-7 l'opressió del pobre a Israel:

"Venen els innocents a canvi de diners / i els pobres (ebionim) per un parell de sandàlies,
trepitgen el cap dels desvalguts (dallim) / i destrossen la vida dels humils (ANAWIM)."

Julià Maristany, sj

Is. 8, 23 - 9,3
Cor. 1,10-13. 17
Mt 9, 4, 12 - 23

Era Ell
Era l'esperat. L'anunciat. Les profecies, els antics, els llibres, els profetes en parlaven. Era Ell, el qui esperaven els israelites. I en Ell hi veien una gran llum. En Ell s'acompleixen els anncis antics. Sí. L'Escriptura en parla, d'Ell, I Mateu se'n fa ressò. Ben palesament.

Però és Ell,
qui ens mou a nosaltres avui, al 2005, a viure esperançada i obertament. Qui convida a atrevir-nos a canviar. A començar, ja ara, a viure tal com somniem i desitgem.

Convertiu-vos perquè el Regne és aprop. Oi que no us satisfà, seguir donant voltes a una roda sense fi, repetitiva, que no avança? Oi que penseu que viure ha de ser alguna cosa més?
Doncs canvieu! Convertiu-vos!
Deixeu de lamentar-vos!! És possible viure diferent. Atreviu-vos!
Tot és començar. Poc a poc. Pas a pas. El Regne és a prop
Jo sóc aquí. Jo sóc entre vosaltres. He plantat la meva tenda enmig vostre. Poseu-vos en marxa.

I Jesús convoca al seu voltant una comunitat. La comunitat del Regne. La comunitat de la fraternitat. Cap "figura". Cap "Crack". Pescadors del llac. La comunitat que participa de la missió de Jesús.
Veniu amb mi. Hi ha Regne a construir i extendre.

I hi van anar. Sense calcular massa. I sense saber massa a què, ni on, ni de quina manera... Deixant tot els que els lligava. Tot, Habilitats, segueretats, lligams... Se'n van anar a mb Ell. Perquè era Ell.
I és Ell.

Seguir Jesús, avui,
és escoltar la seva crida. La seva crida a:

• convertir-se
• aplegar-se en comunitat
• sortir d'un mateix
• fer Regne

Josep Miquel Esteban, sj

0. UN RIU, UNA GENTADA, UN PROFETA
   
   L’evangelista Joan fa imaginar un riu, una gentada, un profeta feréstec batejant... I fa imaginar a Jesús que passa davant el Baptista amb tota magnanimitat, tot ell ple de Pau. El Baptista no pot menys que esclatar des del fons del seu do profètic, d’home d’ulls lúcids, tres coses:
   • Mireu l’anyell de Déu, el qui pren damunt seu el pecat del món...
   • He vist que l’Esperit es posava damunt d’ell...
   • És el Fill de Deu.
   Es tracta d’una “declaració solemne” perquè el lector la sàpiga d’entrada, abans de començar el relat dels fets de Jesús, que tot seguit li narrarà l’evangeli de Joan.
   Analitzem aquesta declaració programàtica.


1. ÉS L’ANYELL...
   
   Cal que ens traslladem a l’altar del Temple, al Propiciatori: piles d’anyells degollats, olor de foc, fum i sang. Damunt els animals, la gent hi dipositava les frustracions, les penes, la tragèdia de la vida... el pecat impossible d’anul·lar i foragitar. I el poble suplicava dia rera dia, any rera any, segle rera segle... que Déu purifiqués, que Déu guarís la nostra pecaminositat. Mai no hi havia prou sang, prou foc, prou anyells...
   
   ...DE DÉU...
   
   El Baptista proclama la bona nova: Arriba l’Anyell de Déu! Ja no l’hem comprat nosaltres amb el nostre diner impur i l’hem ofert al sacerdot. El dóna Déu gratuïtament. Ara sí que és del tot pur i guaridor, és de “marca”, la marca de Déu.
   
   ...PREN DAMUNT SEU...
   
   Carrega el pecat, la tragèdia, la desfeta de tants pobres, darrers, pecadors... Això serà la seva vida: endimoniats, leprosos, impurs, dones esclavitzades per la prostitució... Fins i tot s’entaularà amb els pecadors i amb ells farà gresca i els tornarà la pau i el goig del viure, de ser fills estimats de Déu.
   I justament per això l’assassinaran. Jesús morirà perquè els homes no suportem al just i el matem. No és que Déu el posi a la pira de l’altar; és que l’ordre establert (civil i religiós) no el suporta.
   I els cristians de la primera fornada, quan mediten sobre Jesús assassinat per haver portat pau i alliberament als més exclosos, diuen: “Ah! Realment aquest sí que era autèntic Anyell que prenia damunt seu el pecat i ens alliberava”

   Avui som convidats a deixar damunt Jesús, l’Anyell de Déu, el nostre pecat, frustració, malaltia interior i exterior, les nostres esquerdes, els nostres traumes... Ell els pren i carrega sobre les seves espatlles

2. ÉS PLE DE L’ESPERIT
   
   Els fets de Jesús (com després els fets dels apòstols) comencen amb una Pentecosta. L’Esperit “pren” Jesús, el fa “espiritual”.
   La persona “espiritual” no és qui fa moltes pregàries, sinó qui es deixa portar per l’Esperit. Tota la vida de Jesús serà portada per l’Esperit: el condueix al desert, després a Galilea, després a Jerusalem (ens diran els sinòptics)

   Avui és un dia per descobrir el nostre Esperit i deixar-nos portar per ell.

3. ÉS EL FILL
   
   La tercera declaració programàtica del Baptista. Que li quedi ben clara al lector: Jesús és el Fill que sabrà deixar-se càlidament a mans del Pare, l’Abbà, en els moments fàcils i difícils, en els moments de claror i de foscors, en l’èxit i en la crítica malèvola que sovint hom li farà.

   Avui és el dia per a aprendre a ser fills amb el Fill. Per aprendre a deixar-nos a mans del nostre Abbà, per saber que el nostre rerafons és l’estimació d’un Déu pare-mare.

Francesc Riera i Figueras, sj

Una de les preguntes que ens fem les persones és “qui sóc?”. Una pregunta gens fàcil de contestar. Tant és així, que ja els gran filòsofs de l’antiguitat deien que contestar-la era el súmmum de la saviesa. I l’altra pregunta ineludible pel que vol viure la vida amb sentit és “per a què sóc? O dit d’una altra manera “què haig de fer de la meva vida?” I són preguntes que s’ha d’anar aclarint al llarg de tota la vida. I en ella hi ha moments especialment aclaridors.
I Jesús, com qualsevol altra persona, també es feia les mateixes preguntes “qui sóc jo?” i “quina és la meva missió?”. I a Jesús se li anaven aclarint en moments especialment intensos. Un d’aquests moments (l’acabem de recordar) es dóna quan es fa batejar per Joan.

Qui és Jesús?
La resposta a aquesta pregunta de Jesús li ve després del moment en que s’ha volgut igualar als homes tot alineant-se en la filera dels pecadors i tot demanant el baptisme. I li ve mitjançant la veu del cel, la veu de Déu: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut!”. Aquest és Jesús de Natzaret, l’home, Fill de Déu molt estimat, en el que s’hi aboca tot el seu amor. La vida de Jesús serà anar vivint, revivint i aprofundint en la personalitat de fill estimat de Déu, fins que a la creu en el seu últim moment exclamarà : “Pare, en les teves mans encomano el meu esperit!”

Quina és la missió de Jesús?
Això ho descobreix a través de les mateixes paraules del cel. “Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en el qui m’he complagut”. Aquestes paraules a Jesús li evoquen les paraules que hem escoltat a la primera lectura i que Isaïes posa en boca del Senyor: “Aquí teniu el meu servent de qui he pres possessió, el meu estimat i en qui s’ha complagut la meva ànima”. I així com a l’escena del Jordà s’hi fa present l’Esperit, així també Isaïes l’esmenta present en el servent perquè ha de portar llum als cecs i llibertat als empresonats, per dur el dret a les nacions amb fermesa, però amb delicadesa perquè la canya no s’esberli ni la flama del ble que vacil·la no s’apagui.
I Pere mateix, en la segona lectura, ens ha descrit sintèticament la missió de Jesús com l’acollida de tots sigui de la nacionalitat que sigui, posant pau, fent el bé i alliberant del mal.

Nosaltres, qui som i què hem de fer?
Nosaltres hem rebut també, pel nostre baptisme, l’Esperit que ens dóna a conèixer qui som. Nosaltres som també participants del mateix Esperit de Jesús i per tant fills i filles de Déu, estimats per Ell. I això és el que ens defineix com a persones. I la nostra vida ha de ser anar vivint, revivint i aprofundint en aquesta filiació.
I la nostra actuació, que no ha de ser altra que continuadora de l’obra de Jesús, i, per tant, no ha de ser fruit d’un voluntarisme, o d’un servil compliment de preceptes i normes o d’una fidelitat a una ètica, sinó conseqüència de l’amor que Déu ens té, com Jesús ho va viure i ho va fer. La nostra identitat com a persones ha de motivar i amarar la nostra actuació. La nostra actuació, que no és altra que la de Jesús actualitzada a les nostres circumstàncies, forma part de la nostra identitat.
D’aquí uns moments l’Esperit del Senyor davallarà sobre el pa i el vi tot repetint el gest de Jesús que s’entrega a nosaltres. La comunió amb Ell ens ha de fer sentir-nos tots germans amb Ell, i en Ell fills i filles estimats de Déu i enviats a continuar la seva missió en el nostre món.

Francesc Xicoy, sj

Jn 1, 1-18

1. Any nou tot per estrenar.
Encetar un any nou és com obrir un llibre encara per escriure, amb els fulls verges on hi puc escriure una meravellosa obra d’art o un “nyap”. És una meravellosa oportunitat que no depèn de l’atzar ni de cap bruixa d’or sinó de la meva lliure capacitat de fer i del meus talents al servei de d’una bona tasca a realitzar. Podem omplir el llibre d’infinitud de velles i belles paraules, però avui la litúrgia ens recorda al creients que per sobre de tota paraula humana hi ha la definitiva Paraula de Déu a la humanitat. Podem escriure un best seller si, creients, som fidels a la Paraula feta paraula.

2. En una Església vella, en un món cansat
A qui hem d’adreçar la nostra paraula? A quin món, a quina església hem de predicar el nostre testimoni?
Trets del nostre món i de la nostra església
Vivim en una societat i església on hi ha una notable precarietat de punts i models de referència: han passat els temps conciliars on teníem personatges il·lusionants: Joan XXIII, Gandi, M.L.King, P.Arrupe. Homes profètics i carismàtics.
Diu un conegut escriptor que la nostra societat pateix dues malalties: una bulímia informativa desconcertant i una notable anorèxia de vivències personals pregones.
Hem passat d’una consciència atormentada (problemes d’infantesa i adolescència mal resolts) a una laxitud en temes de fondària ètica i moral.
No és fàcil mantenir la coherència entre las pròpies conviccions i el respecte a la tolerància activa.
Patim un total pluralisme de valors fonamentals amb tendència a convertir-se en un generalitzat relativisme.
Com creients critiquem l’estretor eclesial jeràrquica en temes de moral, sobretot moral sexual, alhora que lloem l’avenç social de l’actual pontificat, però ens refugiem en el primer i no som conseqüents en el darrer,
La fe dels cristians practicants sovint es redueixi a una fe de cap de setmana sense gaire relació amb la resta de la setmana.
El paradigma familiar clàssic es va convertint en un model de família plural (creients i increients, mixtes, fills o nets no batejats, separats i divorciats, fills casats pel civil i altres situacions doloroses). Els avis callen, l’església dogmatitza, jo miro i callo desconcertat. No tinc paraules i no sé quina seria la Paraula de Jesús.
Podríem cloure aquest resum negatiu –hi ha moltes coses positives! - dient que vivim uns temps de cert cansament teològic, propi del caminants per deserts ideològics , especialment deserts eclesials, que comporta alguns mals col·laterals com serien una manca de pregària, de testimoniatge il·lusionant i il·lusionador del fet de ser creients i una carència en recórrer a la Paraula de Déu.

3. Un Paraula nova per un mon nou
Déu ha pres part en la nostra història. Es el resum de l’evangeli d’avui: la Paraula es va fer home. I aquest home-Déu fet Paraula no s’ha jubilat d’entre nosaltres. Déu mai no es jubila de ser home, mai no es jubila de ser Paraula de llum i esperança de l’home d’ahir, d'avui i del demà. Només ens cal traduir aquesta paraula per tal de fer-la entenedora i vital en el món i en l’església que ens ha tocat viure i patir.
Woody Alen amb la seva fina ironia diu: “La vida és allò que passa mentre estem fent altres coses”: No deixem passar aquest any, que aquest dies estrenem, fent mil cosetes, a la llarga fugisseres i superficials, no perdem l’any parlant mil paraules sense dir res . Anem a la Paraula que doni sentit, il·lusió i esperança al nostre món, a la nostra església, a la nostra vida.1. Any nou tot per estrenar.

J.M. Gispert, sj