Fa bo d’imaginar que Jesús, quan es va sentir cridat a predicar el Regne, es retirés llargament a un lloc solitari per estar-se amb el Pare i per a “meditar” el què i el com de la seva missió. Fa bo de veure’l paint i ordenant les vivències. Necessita preguntar-se serenament com ha de donar resposta a la crida del Pare, què ha de fer de la seva vida. Necessita pregar...!
S’estarà davant Déu sol, en silenci, sense ajuts materials ni humans, davant el poder del mal que: a) treballa al nostre voltant, b) que pretén enganyar des de dintre.
Hom imagina la fragilitat de Jesús en aquelles condicions, abatut pel dubte, la foscor, el conflicte. Ens és presentat com un ser de carn i ossos, que no té les coses clares, que pateix l’embat del “pare de la mentida”. En to semblant a nosaltres, menys en el pecat.

L’evangeli d’avui és com una mena de quadre inaugural que recull el que degué ser la temptació de l’home Jesús tot al llarg del seu camí de Rabí.

• "Vols lluitar pel Regne? No siguis ingenu, no faràs res sense comptar amb el diner".
• "Vols que la gent t’escolti? Et cal una campanya d’imatge, alguns "prodigis" sonats que et facin creïble i et prestigiïn"
• "Vols ajudar l’arribada del Regne? Si pactes amb el poder tot et serà més fàcil i segur".

1ª. Déu, el Món Nou... o la riquesa... és l'absolut?

La proposta del Món és l’absolutització del pa, de la riquesa... Qualsevol riquesa: els béns materials i intel·lectuals, els propis talents, la joventut, la bellesa, la simpatia... Satan pensa que un Messies-Alliberador ha de venir des de l’abundància de béns.
L’alliberament de Jesús serà fet des de la relativització. La riquesa no té valor d’absolut, sinó de mitjà, ja que l’únic absolut és el Pare, el regne, el Món Nou. El Messies vé pobre, fracassat, en kènosi, la salvació vé per la creu, pel "Cos entregat per nosaltres".
Rera la proposta de Satan hi ha encara un fi suggeriment de "corrupció" o, fins i tot, de "màgia": Si ets Fill aprofita la teva condició, aprofita per a tu mateix les teves qualitats, "usa" a Déu per a solventar els teus problemes, que ell et tregui les "castanyes del foc”. Jesús s’identifica amb la seva condició humana, no passa pel món fent jocs de mans. Encaixa la cruesa, les foscors, accepta de no veure-hi clar en els moments de desolació. La condició humana és per a ell el lloc privilegiat de la trobada amb Déu.
Per Jesús Déu és l’Incondicional, no ho és el pa. En la foscor de la fe el sap el seu Incondicional. Per això, en la fe, podrà replicar que l’home no viu només de pa. Això el farà del tot lliure. Aquí és mostrarà que realment és Fill.

2ª. Assessoria d’imatge. Un “prodigi” fort que deixi les coses clares

Satan li ve a dir: qualsevol home públic, si vol fer res de profit, necessita una bona campanya d’imatge perquè resulti valorat i el poble se l’escolti. Tens dificultats? Supera-les de manera prodigiosa.
Jesús reviu sovint la tragèdia de la foscor de la fe. Al llarg de la vida és temptat de dur el seu messianisme de manera més fàcil, sense problemes. “Treu l’ambigüitat de la fe en què vius tu i el poble. És el Senyor amb tu o no? Prestigia't perquè guanyis en audiència i en autoestima”.
Però ell no vol eliminar prodigiosament les dificultats, les tragèdies... de la condició humana i de la missió, ni davant d’ell mateix, ni per als altres. Encaixa viure la dinàmica de la provisionalitat. El camí no està fet, “se hace camino al andar”.
Jesús és Fill de Déu per la fe i la confiança, no des de signes espectaculars, ni des de les consolacions en la missió: “Només us serà donat el signe de Jonàs”.

3ª Una estratègia de pactes amb els "poders"

Les estratègies del Príncep d’aquest Món són les de conquesta religiosa, i feta des del poder. Pactant amb qui calgui, amb qualsevol ídol. La temptació del poder, de la que ningú no està prou vacunat, i que ha perseguit les esglésies al llarg de tots els segles. Els nacionalcatolicismes...
I fins i tot afalagar les divinitats i senyors del moment, donar-los culte servilment, per comprar el dret de subsistir, de manar sobre d’altres. Satan li diu: “Jesús, ja veig que vols conquistar el món per a Déu, jo t’ho posaré fàcil perquè els puguis predicar: “adora’m i tots els reialmes seran teus!”.
L’estratègia de Jesús és: “al Senyor el teu Déu adoraràs”. Aquesta serà la seva única referència. El poder de Jesús només serà el de l’amor i el del servei, no el de la força.
Per Jesús la dignitat humana és inqüestionable: no rebre res des de l’adoració servil a d’altres, als potentats, als vedells d’or... no ser esclaus, sinó del tot lliures... com el Pare.

Conclusió

La manera d’alliberar, de fer bé al món, de servir la causa del Pare... ¿no seria més efectiva des de la riquesa (1ª temptació), el prestigi (2ª temptació) i el poder (3ª temptació)? Hi ha dos estils de fer de messies, d’alliberar els homes: un el proposa el Pare, l’altre l’esperit d’aquest món.
Jesús, a qui el Pare acaba de proclamar Fill de Déu, és tanmateix del tot home, viu la seva humanitat amb foscor, dubte, tragèdia... temptat, fet amb tot igual que nosaltres.
I tanmateix, per Jesús Déu és l’Incondicional, el sap el seu Incondicional; per això és absolutament lliure i es mostra Fill. Ara, quan Déu mira el món, el poble... veu Jesús, veu la seva pròpia Imatge. I el món és salvat en Jesús.
La bretxa que Jesús obre en l’horitzó dels homes és de permetre un cor lliure... perquè hom no ha de pidolar la salvació a les “coses”... al pa (1ª temptació), al prestigi (2ª), al poder (3ª). Jesús s’ha mostrat Fill perquè només està referit al Pare, a la Total Obertura, a la Pàtria, al Regne. No fa absoluts de la por a la pobresa, al fracàs, a la mort.

Francesc Riera, sj.