Sir 3, 2-6.12-14
Col 3, 12-21
Lc 2, 41-52

1. A punt d'encetar un any nou
   Resumeixo i adapto una historieta de Marc Levy:
   Imagina per un moment que existeix un Banc molt estrany que cada bon matí ingressa en el teu compte corrent 86.400 Euros. Però aquest estrany Banc té les seves pròpies regles. La primera, que tot el que no has gastat al llarg d'aquest dia és retirat cada nit del compte. No hi ha trampes. No pots fer transferències a altres comptes. Només pots gastar-ho. L'endemà al matí, però, tornaràs a rebre 86.400 Euros. I així cada dia. La segona regla és que el Banc, en qualsevol moment, potser sobtadament i inesperada, et pot cancel·lar el compte.
   Que pots fer amb una situació semblant?
   Cada matí disposes d'aquest 86.400 Euros. Són els 86.400 segons que disposes de vida. Cada vespre se't cancel·la el saldo que no hagis invertit en quelcom profitós! Aquest compte pot quedar anul·lat sobtadament en qualsevol moment de la vida. Si no gastem el que se'ns ha ingressat al matí de cada dia de les nostres vides, hem perdut! Has d' assolir el màxim cada dia.
   Estem a punt d'encetar un nou any 2007. Més de trenta-un milions i mig d'euros/segons de crèdit!. Vols saber el valor d'un any? Demana-li a l'estudiant que repeteix curs! El valor d'un mes? Pregunta-li a la mare d'un nadó prematur! El valor d'una hora? Pregunta-li a l'estimada que espera retrobar-se amb el seu estimat! El preu d'una dècima de segon? Pregunta-li al esportista que només va guanyar la medalla de plata en una olimpíada!!
   Quantes oportunitats, quantes de fallides i quantes d'assolides se'ns obren aquest any que comença! Déu és el Banquer d'aquest estrany Banc de vida et dona milions d'oportunitats. No fallis. Aprofita-les!
2. En començar l'any les empreses i cases comercial llencen els seus productes. Els departaments de marketing s'esmercen en les campanyes publicitàries per col·locar els seus productes i fan tota mena de campanyes perquè tothom s'apunti a les novetats del mercat.
   Vaig sentir un cop a un bon publicista que ens deia a un grup de cristians : Vosaltres, els cristians , em sorpreneu: Teniu el millor producte, però potser un molt deficient marketing. El vostre producte és l'evangeli, però com és que tan pocs s'apunten a ell. Us manca agosarament i convenciment per comunicar-lo!
   Certament, tenim la més gran i Bona Noticia de tota la historia de la humanitat. Jesús ens ha salvat. No hi ha, des de la seva vinguda, a la nostra historia humana lloc per al pessimisme. Estem radicalment salvats. Per què no ho vivim amb més plenitud? Si ho visquéssim, segur que ho comunicaríem i seria el nostra missatge encomanadís. Tots s'hi apuntarien. Tots voldrien comprar-ho. Només hauríem d' explicar que la gran notícia és que l'evangeli no té preu, és un do, un regal.
3. Jesús sorprèn a tots. Als 12 anys va sorprendre a llurs pares en perdre's al Temple. En retrobar-lo, l'evangeli ens ha dit que els seus pares no comprengueren l'explicació, que Jesús els va donar per justificar el bon disgust que s'endugueren. Però la mare conservava tots aquest records en el seu cor.
   Nosaltres repetim la història. No comprenem moltes coses. No entenem el crèdit que Déu ens dóna: La vida, per poder esmerçar-la en bé d'un món que va venir a salvar, va voler també necessitar-nos per assolir aquesta salvació. Per estendre arreu el seu missatge. Som posseïdors de la gran nova: Déu s'ha fet un de nosaltres. Què podem fer, els creients, perquè el món ho sàpiga i s'apunti a fer de la humanitat una família unida?

Josep M. Gispert, s.j.

tornar a l'índex d'homilies

Is 52, 7-10
He 1, 1-6
Jn 1, 1-18


NADAL: MOLT MÉS QUE UN PESSEBRE

1. Introducció: felicitem-nos!
   Enguany el Nadal ha vingut amb presses. Pel matí celebràvem el final de l'Advent i enceníem la quarta espelma de la corona, i al pic de la mitja nit ja som al Nadal. Tot va com accelerat: el calendari, l'agenda, el bioritmes i tot el que envolta el Nadal. Per això, potser el que primer ens cal fer és respirar profundament, aturar-nos, mirar el rostre del nostre germà o germana i desitjar-li de tot cor un Bon Nadal i unes Santes Festes.
   Encara que els diaris i la marxa del món ens diguin el contrari, la nostra visió cristiana de la història ens permet tenir motius per dir-nos que el Nadal sigui veritable i la festa s'instal.li en el cor. Ens trobem, fit a fit, amb el misteri de l'Amor de Déu, quan Déu, per Nadal, perd aquell poder infinit i es fa, per "culpa" d'un amor, també infinit, feblesa humana. Sí, a partir d'ara el que és infinit no és el seu poder sinó el seu Amor. Coses de Déu!
2. Nadal: un Déu en un pessebre vivent
   Sempre són moments especials els que tenim quan contemplem un pessebre, tant si és un d'aquells que fan els pessebristes professionals, com els que fan els nens i nenes sobre el trinxant del menjador, o la tauleta de la seva habitació, ara sense els llibres del cole... Però el més emocionant és pensar que, en la nit lluminosa dels temps, també Déu mirà la terra, fa uns dos mil anys, i sentí una emoció infinita, barreja de solidaritat, amor, il.lusió i imaginació. I el convertí en un gran pessebre. Algú va dir que "l'amor és aquella força capaç de convertir el món en una paràbola, una paràbola del Regne." I el pessebre és una paràbola plàstica...
   Per Nadal Déu s'humanitza, es fa més proper, deixa les distàncies etèries i celestials i planta la seva tenda de campanya en els prats on hi resideix la humanitat. I fa camí amb nosaltres, el camí que va des d'un naixement fins a una mort. Déu s'humanitza per tal que la humanitat es divinitzi. Deia sant Lleó: "Considera, oh home, oh dona, la teva dignitat." I aquesta dignitat no li serà mai manllevada. En tot cas, desfigurada, però mai desvirtuada. Aquesta dignitat li ha donat Déu mateix, en fer-lo imatge i semblança seva. I aquesta veritat encara esdevé més sorprenent precisament ara, per Nadal, quan és el mateix Déu qui es fa imatge i semblança nostra. Coses de Déu!
   Potser hauríem de canviar algunes figures del pessebre, actualitzar-les, tot repassant els nostres diaris, les pàgines de successos, de política, de religió. La que potser quedarà com un símbol utòpic, llunyà, necessitada d'una reparació urgent, és l'estrella de la pau. És per Nadal quan, amb la força i la inspiració de sant Francesc, el primer pessebrista de la història del cristianisme, li hem de prometre al Senyor "ser instruments de la seva pau", pacificadors actius, sembradors de concòrdia, encomanant una felicitat que sigui sincera. Com diu el proverbi escocès: "El somriure costa menys que l'electricitat, i fa més llum." Sense la llum de l'estrella de la pau el pessebre del món és fosc, se li han fos els ploms. No és debades que la lletra de la primera nadala, la dels àngels, canta precisament "i a la terra pau als homes i dones que Déu estima?"
3. Un pessebre dins nostre
   Durant aquests diumenges d'Advent hem anat contemplant diferents pessebres per on el Senyor anava venint: el desert, la casa de Natzaret, les muntanyes de Einkarem, amb la casa d'Elisabet, aquella casa les parets de la qual van escoltar el Magnificat més net i clar que han pronunciat mai uns llavis humans. Però falta un pessebre perquè el Nadal sigui més real en nosaltres: el pessebre de la casa de dintre, el cor, la seu dels nostres afectes, decisions i impulsos de llibertat i veritat, la cova més viva que bategarà fins que Déu vulgui.
   Fent-me portaveu de tots vosaltres i dels vostres desigs més autèntics, vosaltres, voldria llegir-vos aquests magnífics pensaments que vaig rebre en un d'aquests instants màgics d'aquestes festes, quan reps una felicitació. Semblen dites a Maria i Josep. Responen a aquest gest tan humà d'acaronar i abraçar un infant, i, com diu el poble, "menjar-te'l a petons."

Francesc Roma, s.j.

tornar a l'índex d'homilies

Miquees 5,1-4a
Heb 10,5-10
Lc 1,39-45


La novetat d'enguany
Aquesta nit celebrem el Nadal. El tercer personatge de l'Advent i el més important, Maria, [els altres dos són el profetes i Joan Baptista] com si no tingués temps de preparar-nos-hi. Altres anys teníem uns dies per a viure la preparació del Nadal amb ella. Aquest any la litúrgia no ens deixa temps. Malgrat tot ella ha estat present explícitament a la festa de la Immaculada, i implícitament als tres diumenges anteriors: en 1 Advent, quan Jeremies ens ha dit: "faré néixer a David un plançó nou": Maria era la dona de les promeses; en 2 Advent, quan Lluc recordant Isaïes ens diu: "obriu una ruta al Senyor": Maria amb el seu sí ens ha donat exemple de com s'obren rutes: Maria la dona amb una missió; en 3 Advent, Sofonies proclama "el Senyor, el teu Déu, el tens a dintre", al cor i al si de santa Maria: María, la dona que porta el misteri de Déu. I durant tota l'última setmana, dia a dia hem llegit Mt 1 i Lc 1, Maria accepta i viu la paraula i la presència de Déu.

La visitació de Maria a Elisabet
Dues dones, que no poden donar vida [una verge i altra gran; una no té marit, a altra li ha passat el temps], gràcies al misteri de Déu, són fecundes i donen vida. D'unes entranyes mortes, Déu fa sortir vida. És com la mort i resurrecció de Jesús: el que estava mort ha ressuscitat, Déu l'ha fet passar de la mort a la vida. Són com un model de la vida de Jesús i de la vida del cristià.
Què diu Elisabet de Maria? Repassant les paraules d'Elisabet a Maria, apareixen els fets que apareixeran amb el Crist ressuscitat, com a fruits de la Resurrecció. A l'arribada de Maria, el Senyor es fa present en mig de la seva vida i la ve a visitar [Déu el centre de la vida], Elisabet s'omple de l'Esperit Sant [la donació de l'Esperit], el seu fill salta de joia a les seves entranyes [el goig]; intueix la felicitat de la fe [la fe "tota ella amorosida de caritat"]; la benedicció del Senyor que està en el fill traspua en la mare [Déu en Maria beneeix la comunitat, els fills i filles de Déu].

Nosaltres, com preparem el Nadal?
A l'evangeli d'avui, hem escoltat com Maria va decididament a la muntanya a ajudar a Elisabet, a servir-la en els últims mesos de l'embaràs. Actitud de servei. I hem escoltat la lloança al Déu de Maria. Servei i lloança, lloança i servei. Lloança a Déu i servei a les persones. Aquest Nadal podríem dedicar un temps a la pregària i un temps a l'acollida [a familiars, amics i pobres]. El "magnificat" de Maria podria ser la nostra pregària dels dies de Nadal, i el seu compromís amb els pobres i el poble, el nostre compromís. Que a l'acabar les festes, els nostres cors, els nostres llavis i les nostres mans estiguin plens de pregària i d'una vida compartida: hem pregat, hem servit, hem compartit. Aquesta és la lliçó d'aquelles dues dones que van tenir una trobada especial, que va preparar a totes dues pel naixement dels seus fills. Per això l'exemple d'elles ens podria preparar a nosaltres per la festa d'aquesta nit.

Ignasi Vila, s.j.

tornar a l'índex d'homilies

So 3, 14-18a
Fl 4, 4-7
Lc 3, 10-18

1. Les lectures d'avui són una invitació a viure amb alegria. Anava a dir que això no és pas cap originalitat. Tota la publicitat, tots els espectacles, ens conviden a estar alegres, a estar contents.
   Però tots sabem que aquesta mena d'alegria és molt superficial. Es tracta d'una pura evasió momentània de les nostres preocupacions, evasió que, de vegades, serà necessària, almenys per higiene mental.
   Però que no és solució definitiva, ja que després tornem indefectiblement a les nostres angoixes, a les nostres tristeses. Significa que aquestes evasions no ens han curat.
   L'alegria que ens parlen les lectures d'avui, sobretot St. Pau, és d'una altra mena. Es una alegria fonda que brolla de dins nostre i que no depèn de les situacions fluctuants de la nostra vida.
   Perquè es fonamenta en la certesa que porto dins el Senyor i que la meva vida és a les seves mans. Aquest és el fonament de la nostra alegria. No en tenim d'altre.
   
   
2. Per això St. Pau ens diu: "No us inquieteu per res". I això no ho diu pas un home que ho tingui tot resolt en la seva vida, sinó un home empresonat amb tot el que això significava en aquella època. Sap, doncs, el que es diu.
   I fixem-nos amb quina força ho afirma: "Viviu sempre contents en el Senyor; ho repeteixo, viviu contents".
   Ho remarca perquè entenguem que, per a un cristià, és fonamental viure la nostra vida amb el cor esponjat, amb alegria. Perquè sempre tenim amb nosaltres l'estimació del Senyor, que no fallarà mai. Els homes i les dones sí que fallem. Però Ell no. Mai.
   
   
3. I això ens ha de fer reflexionar. Si la nostra fe no ens fa viure amb l'alegria al cor, és que aquí falla alguna cosa.
   Perquè no es pot entendre que homes i dones que se senten cridats a escampar per tot arreu l'amor de Déu, que saben que poden trobar sentit a qualsevol situació que els toqui de viure i que saben que sempre podran comptar amb l'ajut del Senyor, no s'entén, dic, que aquells que creuen fermament tot això, puguin viure la seva vida amb pessimisme, amb tristesa, amb amargor. No s'entén. Alguna cosa falla.
   
   
4. Les lectures d'avui ens suggereixen algunes pistes de solució. St. Pau ens ha dit: "A cada ocasió acudiu a la pregària". La pregària ens permet d'arribar a aquesta zona tan profunda de nosaltres mateixos, on habita el Senyor, i de posar-nos en contacte amb Ell.
   I Ell és la font d'on brolla la joia i també la fermesa interior. I llavors, tal com ens diu la segona lectura: "La pau de Déu, que sobrepassa el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist".
   Si Ell guarda els nostres cors i els nostres pensaments, no pot haver-hi tristesa ni desesperança. De cap manera.
   R. - ¿Ens ho creiem? ¿Fem pregària?
   
   
5. Però recordem, finalment, que la pregària cristiana no pot ser mai una excusa per evadir-nos de les nostres responsabilitats. Al contrari: ens ha de portar a una sincera conversió de cor que determini un canvi d'actituds. Això és el que ens ha dit l'evangeli.
   Fixem-nos: no ens demana canvi de lloc. Ni tampoc canvi de professió. Però sí canvi d'estil de vida.
   Que sapiguem compartir el que tenim amb els altres: "Qui tingui dos vestits, que en doni al qui no en té"- ens ha dit Joan Baptista. I també, que no obrem injustícies: "No exigiu més del que està establert". És a dir, que tinguem sensibilitat per les necessitats de les persones que ens envolten.
   I sempre amb cordialitat, amb serenor: "Que tothom us conegui com a gent de bon tracte" - ens ha dit St. Pau.
   Es una bona predisposició per a viure el Nadal.
   
   
6. Reflexionem-hi.

Lluís Armengol i Bernils, s.j.

tornar a l'índex d'homilies

Ba 5, 1-9
Fl 1, 4-6.8-11
Lc 3, 1-6

"³Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí
⁴S'alçaran les fondalades, s'abaixaran les muntanyes...
⁵Llavors apareixerà la glòria del Senyor." (Is 40,3-5)

Gabriel Villanova, s.j.

tornar a l'índex d'homilies

Jr 33, 14-16
1Te 3,12-4,2
Lc 21, 25-28.34-36


LA LLEI DEL CONSENTIMENT UNIVERSAL (Lc 21,25-36)

QUINA ÉS LA LLEI PRINCIPAL DEL L'UNIVERS? La llei de la gravitació universal? La llei de la relativitat? Les lleis de Mendel? La llei del mercat?

No, totes aquestes lleis miren d'explicar l'univers, la llei principal no es limita a explicar l'univers, sinó que el sosté. Quina és aquesta llei que sosté l'univers, a més d'explicar-lo?
L'he batejada amb el nom de "LLEI DEL CONSENTIMENT UNIVERSAL". El principi dinàmic d'aquest univers creat per Déu és el consentiment. L'univers ha nascut d'un consentiment (molt més potent que una explosió!) i camina cap a la consumació d'aquest consentiment.

QUÈ ÉS UN CONSENTIMENT? És un "sí" compartit, un "sí" d'anada i tornada. El que passa entre dues persones quan és casen, és un consentiment. Ens con-sentim, sentim l'un amb l'altre. Consentim a la comunió. L'univers és el desplegament en el temps d'aquest moviment que va del consentiment a la comunió.

En llatí, el consentiment s'expressa amb una fórmula concisa i rotunda, que no és una marca de cotxes: "FIAT", que es faci, endavant, via lliure, SÍ...

L'advent subratlla aquest fet. Som fruit d'un consentiment: Déu ha dit fiat, que es faci... i anem cap a un consentiment: Maria prepara en el seu interior la resposta, el fiat que ens representarà a tots. Així es tanca el Big-bang de la creació, ara sí que comença la consumació, per fi la humanitat podrà donar el seu millor fruit, el fruit beneït de Déu, nascut del ventre verge d'una humanitat encara per estrenar.

Som fills del consentiment i caminem cap a la comunió: "vindran dies...", la primera lectura i l'Evangeli no deixen d'insistir en aquest fet: "aquells dies serà salvat el país de Judà i viurà confiada la ciutat de Jerusalem"... "quan tot això comenci a succeir, alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats".

Des d'aleshores, els cossos graviten atrets per la força d'aquest fiat; el temps és relatiu a la força d'aquest fiat; les plantes vegeten gràcies a la força d'aquest fiat; els animals viuen per la força d'aquest fiat; els homes i les dones estimen amb la força d'aquest fiat; la humanitat, si és que progressa, ho fa gràcies a la força d'aquest fiat.

Al Col·legi Claver de Raïmat hem escollit aquest lema de Nadal: "Sent el Nadal", podríem adaptar-lo per dir "con-Sent el Nadal": aquest advent, prepara't per a consentir el Nadal, prepara de debò el teu fiat al Nadal de Déu en el món. Déu necessita el teu consentiment, el seu fiat s'ha de trobar amb el teu perquè sigui Nadal. Si dones el teu consentiment a tantes altres coses que te'l demanen (amb una insistència tan especial durant aquestes festes!), aleshores no serà Nadal, no per a tu, perquè Déu no és com el Corte Inglés, Déu no pot imposar-nos el Nadal.

Aquest advent hem de guardar el nostre consentiment per a Déu, com Maria, i això exigeix una intensa preparació. Com podem preparar el nostre consentiment per a Déu?

• purificant tots els nostres consentiments, donant-nos de baixa de tots aquells consentiments que ocupen el nostre cor i les nostres mans. L'austeritat és una purificació del consentiment. Només puc donar el fiat a una cosa important quan he dit no a tantes altres de secundàries.
• covant el desig d'allò que és realment important en la intimitat del silenci i la pregària, santuaris del consentiment primordial, espai i temps per reviure el consentiment de Déu a la meva vida, la única raó sòlida que pot justificar el meu consentiment.
• acostar-me a aquells amb qui Déu ha consentit primer, con-sentir implica con-servir, Jesús ens ensenya a consentir quan diu que el Fill de l'home no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir i a donar la vida pels altres. El servei és el bressol del consentiment.

Marc Vilarassau, s.j.

tornar a l'índex d'homilies