Propostes davant la crisi de frontera al Mediterrani

El Servei Jesu√Įta als Migrants presenta algunes propostes davant la crisi al Mediterrani

El Mediterrani est√† vivint la major crisi de refugiats des de la Segona Guerra Mundial. √Čs possible conciliar els drets fonamentals de les persones que viuen aquest √®xode amb les exig√®ncies de la pol√≠tica europea? Aquesta dram√†tica situaci√≥ necessita d'una resposta integral a curt, mig i llarg termini. En aquest sentit, al Sector Social dels jesu√Įtes a Espanya, i especialment al Servei Jesu√Įta a Migrants ens agradaria aportar algunes propostes constructives a aquest proc√©s.

1.- Propostes a curt termini

1.1.- Devolucions en calent

Creiem que les devolucions en calent i l'√ļs de la viol√®ncia s√≥n pr√†ctiques moralment inacceptables i que posen en risc la vida de les persones. Per aquesta ra√≥ seria convenient que deixessin de realitzar-se, ja que, a m√©s a m√©s, contravenen la legalitat comunit√†ria.

1.2.- Protecció en el trànsit

Instem a que s'inverteixi en recursos per a garantir la protecció de les persones abandonades moltes vegades a la seva sort enmig del mar Mediterrani. En aquest sentit ens alegra la mesura que ha pres la UE de dotar de més recursos a FRONTEX per a aquestes tasques de salvament.

1.3.- Accés a la sol·licitud d'asil

Aplaudim la mesura del Ministeri de l'Interior de crear oficines d'asil i protecció internacional als llocs fronterers de Ceuta i Melilla. Creiem però que la missió d'aquestes oficines no donarà tot el seu fruit si no van acompanyades d'algunes mesures complementàries, imprescindibles per a garantir que l'accés a la protecció internacional a la frontera:

√Čs prec√≠s facilitar l'acc√©s a la frontera de les persones amb dret a protecci√≥ internacional. Actualment, les forces auxiliars marroquins impedeixen l'acc√©s a la frontera en compliment dels acords de cooperaci√≥ policial amb Espanya. √Čs necessari un nou acord o protocol d'actuaci√≥ entre els governs marroqu√≠ i espanyol.

Els sol·licitants d'asil i els immigrants no poden estar barrejats en els CETI, ja que la situació i drets d'aquests dos grups de població és molt diferent, i perquè així ho contemplen les legislacions espanyola i europea. La creació d'oficines d'asil als llocs fronterers de Ceuta i Melilla han de venir acompanyades d'un dispositiu d'acollida de sol·licitants de protecció internacional segons el model dels CAR (Centres d'Acollida als refugiats), que funciona satisfactòriament a la península.

Les peticions de protecci√≥ internacional a Ceuta i Melilla s'enfronten des de fa anys a dos obstacles dissuasoris: la impossibilitat de passar a la Pen√≠nsula mentre es tramita el procediment, i els llargu√≠ssim terminis fins que es resolen les sol¬∑licituds. Aquest √ļltim pont s'est√† per√≤ en molts casos accelerant.

2.- Propostes a mig termini

2.1.- Mesures clares contra les xarxes de tràfic de persones i de prostitució

Es fa necess√†ria una resposta contundent i clara contra les xarxes de tr√†fic de persones. Per aquesta ra√≥, ens congratulem de l'operaci√≥ EUNAVFOR MED al Mediterrani central i meridional. Una operaci√≥ encaminada a destruir els vaixells dels traficants, per√≤ no s'arriba aix√≠ a l'arrel del problema. Creiem que les mesures han de prendre's a trav√©s d'acords internacionals entre els governs dels pa√Įsos en els quals operen aquestes xarxes il¬∑legals i que atempten greument contra la dignitat i els drets b√†sics de les persones.

2.2.- Polítiques de regularització

Ens sembla interessant la campanya de regularització que fa pocs mesos s'ha realitzat al Marroc, i aplaudim les que fa ja uns anys es van realitzar en diverses ocasions a Espanya. Pensem que una bona política de regularització ajuda sense dubte a la integració i a la salvaguarda de drets, així com a la construcció de teixit social.

2.3.- Campanyes informatives

Seria molt interessant que en els punts estratègics de les rutes migratòries es pogués distribuir la informació necessària per a que les persones migrants coneguessin els seus drets mentre estan en trànsit i les oficines o llocs on poder acudir en cas necessitat.

3.- Propostes a llarg termini

3.1.- Observatoris de drets humans a la frontera

Pensem que és molt important que es promogui l'emplaçament d'observadors internacionals de drets humans a les fronteres del sud d'Europa (Espanya, Itàlia, Malta, Grècia, Bulgària) reconeguts pels Estats i amb plena llibertat de moviments per a poder elaborar relats independents sobre el terreny que avui per avui no existeixen en matèries de situació dels drets humans a les fronteres.

3.2.- Vetllar pel seguiment de les polítiques migratòries

√Čs molt important que es vigili pel seguiment de la pol√≠tica migrat√≤ria tant a Espanya com al Marroc i altres pa√Įsos ve√Įns amb acords de cooperaci√≥ migrat√≤ria amb Espanya i Europa, a fi de recolzar, tant a trav√©s d'actors p√ļblics com de la societat civil, que aquestes pol√≠tiques es desenvolupin en un marc de respecte als drets humans.

3.3.- Protecció de la vida en frontera

Resulta vital la defensa i recolzament d'iniciatives encaminades a establir mecanismes que assegurin a les fronteres la protecció de vides humanes i mecanismes eficaços de protecció, especialment per als refugiats i migrants vulnerables.

3.4.- Acords de cooperació i de readmissió

Sobre els acords de readmissi√≥ i altres acords de cooperaci√≥ amb tercers pa√Įsos, firmats per Espanya, el Marroc o la UE, ens sembla molt important: (a) es supervisi que els acords continguin efectives garanties dels drets humans dels migrants i refugiats; i (b) que es supervisi l'execuci√≥ d'aquests acords a fi d'assegurar que es garanteixin els drets de les persones repatriades.

3.5.- Reemplaçar la legislació actual de la UE en matèria de migració, refugi i asil.

Defensem la necessitat de reemplaçar la legislació actual de la UE per a permetre un "repartiment de les càrregues" més eficaç i equitatiu entre els Estats membres a l'hora de fer front a les sol·licituds d'asil i la supervisió dels DDHH en les fronteres.

3.6.- Ampliar el reassentament

Creiem que √©s essencial que s'ampli√Įn els reassentaments de persones vulnerables amb protecci√≥ internacional al Nord d'√Äfrica, aix√≠ com a Maurit√†nia i el Senegal.

3.7.- I la cooperació internacional?

La gran majoria de les persones que migren ho fan for√ßades per situacions de conflictes, guerres, fam o dificultats a l'hora de salvaguardar els seus drets b√†sics. Pensem que refor√ßar una pol√≠tica de cooperaci√≥ i solidaritat amb els pa√Įsos en situaci√≥ de major dificultat possibilitar√† que milions de persones no es vegin for√ßades a deixar les seves terres, en molts casos vivint aut√®ntics calvaris personals i familiars.

3.8.- I la integració?

Per √ļltim, ens agradaria seguir animant els nostres governs per a que no abandonin l'altra cara de la moneda que es veu en la frontera, es a dir, la conviv√®ncia social en les nostres societats plurals i multiculturals. Posant nom√©s l'accent en el control fronterer, i no invertint en hospitalitat, en integraci√≥, √©s deixar a la deriva a centenars de milers de persones en diferents enclavaments i barris perif√®rics de les nostres ciutats. Creiem que una bona inversi√≥ en integraci√≥ √©s invertir en el futur de les nostres societats i del nostre m√≥n.

Font: Jesuitas Social

Data de la not√≠cia: 
02 de Setembre de 2015

Jesu√Įtes de Catalunya - c/ Roger de Ll√ļria 13, 08010 Barcelona - tel. 93 318 37 36 - jesuites@jesuites.net