Nou cancell i mobiliari litúrgic per a l'ermita de la Mare de Déu de Bellvitge

La reforma de l'ermita va finalitzar a finals de juny

En plena pandèmia, a finals de juny, van finalitzar les obres de reforma de l’ermita de la Mare de Déu de Bellvitge. Ha estat la culminació d’un llarg procés que es va iniciar el juliol de l’any 2018 de la mà de l’arquitecte Eloi Aran i l’Estudi d’Arquitectura T113. La reforma ha consistit en una doble intervenció: un nou cancell i el canvi del mobiliari litúrgic, que facilitaran l’obertura de l’espai i, alhora, constitueixen una metàfora de la presència de la comunitat cristiana en la vida quotidina del barri.

L’ermita que data del segle XIII, originalment d’estil romànic, ha estat refeta en diverses ocasions després de patir inundacions i saquejos en diversos moments històrics. Depèn de la parròquia de la Mare de Déu de Bellvitge, que està confiada a la Companyia de Jesús. L’última intervenció s’havia fet l’any 2003, fet que va donar lloc a la creació del grup Amigos de la Ermita, amb la missió obrir una ermita que durant molt de temps havia restat tancada pel seu deteriorament.

Ara, la construcció del nou cancell facilita l’obertura de l’espai més enllà dels horaris atesos pels voluntaris. I és que al barri hi ha una gran tradició de devoció per la Mare de Déu, a la que s’incorporen les persones que, de camí a l’Hospital de Bellvitge per visitar els familiars malalts, s’aturen davant la imatge de la Mare de Déu. D’aquesta manera, l’ermita ha anat esdevenint un lloc de pas, on el pelegrí fa una aturada per descansar, encomanar-se a la Mare de Déu i agafar forces. “L’ermita es vol oferir com un dels punts focals del pelegrinatge quotidià que realitza la gent que es desplaça pel barri de Bellvitge”, explica l’arquitecte Eloi Aran.

Una metàfora de la presència de Crist en la vida quotidiana

El nou cancell és un estructura amb envidrament interior que ofereix visibilitat de l’interior. Mentre els tiradors de les portes laterals són peces de fusta verticals, en el centre hi ha una composició cruciforme, denotant el caràcter eminentment religiós de l’espai. Intervencions en les instal·lacions lumíniques permeten que es pugui veure la imatge de la Mare de Déu i el crucifix situat al mur de la dreta de l’ermita. Pel que fa al mobiliari litúrgic, s’ha dissenyat un nou altar, l’ambó, la seu i una peanya pel sagrari amb fusta lacada en blanc trencat, que recorda que anteriorment tota l’ermita estava encalada en blanc. 

Tots els mobles contenen frontals amb quadrats perforats. Qualsevol persona del barri identifica aquesta composició amb els blocs d’habitatge característics que es varen començar a construir a finals dels anys seixanta. Cada peça frontal conté tres quadrats daurats, de situació aleatòria, que fan referència a la presència de la comunitat cristiana al barri i a la citació bíblica “perquè on n'hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc allí enmig d'ells” (Mt 18,20). “És una metàfora viva de la presència de Crist, tant en els sagraments com en la vida quotidiana de la comunitat cristiana del barri“, explica l’arquitecte.

Els veïns i veïnes del barri han acollit les reformes d’una forma molt positiva. "L'ermita és molt estimada per la gent", destaca Quim Pons, jesuïta i rector de la parròquia de la Mare de Déu de Bellvitge, "i els ha agradat molt identificar la torre i els blocs de Bellvitge, que ens recorden que Déu habita a les llars".

Podeu conèixer més detalls sobre el sentit del nou cancell i mobiliari de l'ermita en aquest article de l'arquitecte Eloi Aran a Catalunya Religió.

Data de la notícia: 
23 de Setembre de 2020

Notícies relacionades

Jesuïtes de Catalunya - c/ Roger de Llúria 13, 08010 Barcelona - tel. 93 318 37 36 - jesuites@jesuites.net