« Pregàries
El nostre amic havia entrat a aquella església sense saber massa el perquè. Potser cercava una mica de pau, o prendre distància del soroll del carrer. Estava mig a les fosques. Només una llum il·luminava la imatge de la Mare de Déu, junt a altar major. S'hi estava bé, allà assegut i en silenci. Quasi no hi havia ningú.
Amb prou feines havia començat a pregar a poc a poc el parenostre, quan s'alça un home que era uns quants bancs més endavant, agafa un llibre que tenia al costat, i surt de l'església. Però, s'ha deixat un paper en el banc; li ha caigut del llibre.
El nostre amic dubte uns instants i va a cercar el paper per donar-li a aquell home. Quan arriba al carrer amb el paper a la mà, veu que una moto acaba de marxar. I se'n adona que és impossible fer res.
Què faig? El miro? Potser hi ha alguna cosa important, una adreça, un telèfon.... Llegeix : "Tot jo tinc set de Déu, com terra eixuta esperant una gota d'aigua. El meu cor es desviu per Tu, Deu meu. Oh, i quina set que sento de que em parlis, de la teva llum, de la teva paraula, del teu consol, d'un toc teu, aquell que tot ho transforma, que tot ho canvia, que et dona nova força i em fa sentir que visc. Com puc anar pel món com si no hi fossis? Sense Tu, em sento buit, em manca aquella presència, el caliu, la dimensió, el sentit, la vivència, la guspira i l'encant. Tot jo tinc set de Tu, Déu meu, com terra eixuta que espera una mica d'aigua. Vine, Senyor Jesús."
07/11/2006
Si voleu rebre la pregària virtual per correu electrònic, demaneu-la a jrenau@jesuites.net.
