« Pregàries
Coincident amb les vacances varen casar-se. Així podien tornar a la feina a començaments de Setembre, sense cap problema per l'empresa. La Mercè tenia un contracte temporal i es veia forçada a fer mèrits. De viatge de noces van anar a Canàries, concretament a les platges de Tenerife. Principis d'Agost d'enguany.
Feia una estona que havien arribat a la platja. Plena de gent, però no tan atapeïda com les de la costa del Maresma. Després d'un bany tranquil el Jaume i la Mercè estaven prenent el sol mig endormiscats i feliços.
Va ser més o menys en aquells moments que començaren a sentir les veus. La gent corria, s'havia trencat aquell ambient amable i festiu que tant bé els hi anava, després dels dies plens, neguitosos i emocionants del casament. Miren què passa, i veuen que molt a prop de la platja hi ha una barcassa de la que van sortint com poden els subsaharians, que arribaven a la "terra promesa" mig morts de gana, esgotats i sense forces. Era un espectacle surrealiste.
El que va passar durant una hora llarga va aparèixer els dies següents a tots els diaris. La gent que s'estava banyant o estirada a la sorra, oblidant-se de tot, va córrer cap als immigrants i es va organitzar espontàniament una acollida d'urgència a tots els nivells. Homes i dones, canaris i peninsulars, joves i grans, nens també, europeus i d'altres indrets.... tots improvisant aquelles ajudes que eren absolutament necessàries pels que arribaven de tant lluny i després de tants dies a plena mar. La Creu Roja no va trigar i amb ella també entrà un cert ordre, mitjans, transports i coordinació. Tothom sentia que calia fer quelcom per evitar un desastre de mort. La resposta solidària va ser absoluta. No cal dir que el Jaume i la Mercè estaven en mig de la gent, com tots, fent el possible per aquells éssers humans desconeguts i diferents.
Quan van tornar, ens comentaven, que va ser una lliçó innovidable, un dels moments més importants del seu viatge. Què diferent es veure les coses per la televisió, deien, i trobar-te en mig de la crua realitat.
Uns moments de meditació.
- Imagina l'escena que potser vas veure en els diaris o a la televisió. Contempla per uns moments les cares...
- Preguntat com és que la gent va actuar de forma tan solidària. Què els movia? De què es van deixar portar?
- Penses que aquest fet és signe de quelcom important? Què movia al immigrants a fer una aventura tan arriscada? Què ens diu de la globalització actual?
- Pots treure alguna conclusió de cara a tu, al teu ambient, a la teva consciència i a la fe?
- Llegeix atentament: Mateu 25, 31-46.
11/10/2006
Si voleu rebre la pregària virtual per correu electrònic, demaneu-la a jrenau@jesuites.net.
