« Pregàries
LA GERMANA TOTI.
Marc 14, 3-6.
Jesús es trobava a Betània, a casa de Simó el Leprós. Mentre era a taula, vingué una dona que duia una ampolleta d'alabastre plena d'un perfum de nard autèntic i molt costós. La dona trencà l'ampolleta i buidà el perfum sobre el cap de Jesús. Alguns comentaven indignats:
-De què serveix llençar així aquest perfum? S'hauria pogut vendre per més de tres-cents denaris i donar els diners als pobres.
I la censuraven.
Però Jesús digué:
-Deixeu-la! Per què la molesteu? Ha fet amb mi una bona acció. De pobres, en teniu sempre amb vosaltres, i els podreu fer el bé sempre que voldreu; en canvi, a mi no sempre em tindreu. Aquesta dona ha fet el que podia fer: s'ha anticipat a ungir el meu cos preparant-lo per a la sepultura. 9 Us asseguro que, quan l'evangeli serà anunciat per tot el món, també recordaran aquesta dona i diran això que ha fet.
Quan era petita a casa li deien Toti. No se sap massa la raó, perquè ella és diu Mercè. Sembla que toti va ser el primer que va dir, referint-se a la Loli, que era la seva germana més gran.
La Toti, superada una adolescència una mica boixa, molt marcada per la moda punk, es va fer religiosa hospitalària. Fa uns 10 anys, i és una persona molt valorada tant a l'hospital com entre les seves companyes de comunitat. És original, espontània, directa, primària i se sap retirar amb freqüència per trobar-se directament amb Aquell que estima el seu cor.
El seu treball és a la planta desena: psiquiatria. La seva feina és infermera, i moltes altres coses que quasi ningú veu o no vol veure. Els malalts l'estimen molt pel seu caràcter, ni que a cops perd l'oremus.
Hi ha un ascensor que puja directament a la 10. En general, excepte les hores de visita, va bastant buit. Molts dies la Toti es troba sola a l'ascensor i és un dels seus moments preferits.
Ningú la veu. Només Ell, és clar. Aleshores la Toti s'agenolla, es tapa la cara amb les mans i prega pels malalts que trobarà. L'ascensor va pujant i ella recorda noms i situacions, a tota velocitat per cert. Quan comença la frenada, s'alça, i li diu : Senyor t'estimo.
Aquest matí a l'Eucaristia de la comunitat han llegit el fragment de "la unció de Jesús a Betània". La Toti mentre puja a l'ascensor li diu : " Quina veritat que sempre de pobres en tindreu entre vosaltres !, i quina falsa caritat la de vendre el perfum per donar-ho als pobres !. Que discuteixin els sociòlegs sobre el sentit de les teves paraules i les relacions entre justícia i caritat. Jo, Senyor, tot el que soc t'ho torno a donar pels pobres. Tot el perfum de la meva vida és pels més pobres, els malalts de la planta desena".
Quan l'ascensor comença a frenar i ella treu les mans de la cara les te un xic mullades per l'emoció
10/07/2006
Si voleu rebre la pregària virtual per correu electrònic, demaneu-la a jrenau@jesuites.net.
