« Pregàries
Des de fa un temps a les estacions del metro hi ha un avis lluminós que acostuma a indicar el que trigarà un nou tren. Però a cops surt una nota que diu: "processant informació". Vol dir: ves a saber el que pot trigar!!
Aquella dona gran estava esperant com tothom, però quan va arribar el tren no es va moure. Respirava amb certa dificultat, i el vagó anava molt ple. El que va resultar més curiós és que va deixar passar encara dos trens, i no donava cap senyal de tenir pressa.
Tu, Eduard, ho havies observat tot i no et venia d'un minut. Feia estona que de reüll la miraves. Podia molt ben ser la teva avia. Sens dubte era d'abans de la guerra. Per fi et vas decidir a seure al seu costat, com si res, i li vas dir: "avui el metro va malament, eh". Et mira i et diu: "no és el metro jove, són les escales mecàniques, que no funcionen, i no tinc esma per pujar a peu".
"Però això te solució, senyora. Precisament jo vaig a la plaça de Catalunya i l'acompanyo fins a les escales mecàniques. Què li sembla ?". "És molt amable, jove, em sembla bé. Un cop al carrer vaig caminant a poc a poc i no tinc cap problema".
Arriba el tren, pugen els dos. Fins a Catalunya només hi ha una estació. Quan baixen el jove va davant, i ella el segueix. Superada la primera escala mecànica encara hi ha un ascensor fins al carrer. Pugen i quan arriben dalt l'avia va a donar-li les gràcies. "On s'ha ficat aquell, noi ? " No hi era pas.... s'havia esfumat. "això si que es ben estrany !!. Mira que n'era d'amable aquell jove ! "
Quan s'hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els hi donava. Llavors se'ls obriren els ulls i el van reconèixer, però els desaparegué del seu davant. I es digueren entre l'un a l'altre: "No es veritat que el nostre cor s'abrusava dins nostre quan ens parlava pel camí ? Lluc 24, 30-32.
20/02/2006
Si voleu rebre la pregària virtual per correu electrònic, demaneu-la a jrenau@jesuites.net.
