« Pregàries
Dius que estàs cansat de veure desgràcies. Una part molt important de les notícies ens posen davant dels ulls tantes catàstrofes, males cares, pandèmies i atrocitats, que al final acabes que no obres la televisió. Una mica de pau, si us plau!
El que passa és que les coses són el que són, per molt que no ens en volem assabentar. Fugint no arregles quasi res. Una certa comoditat i serenitat i no marxar a dormir amb el cap carregat de desastres; això té un cert valor, però encara que ens oblidem, la realitat és la realitat.
Què fer, doncs?
PERFORAR LA REALITAT.
No negar-la, ni menys defugir-la, sinó "perforar-la" en el temps oportú, quan estàs sol o amb els amics – amics. I no diguem, si ets dels que pregues, quan fas aquell silenci que precedeix a la trobada amb Jesús.
La pregària, la contemplació sobre la vida que passa, la resposta a la Paraula Viva, la meditació, ajuden a perforar la realitat. Hi veus cares, signes, absències, amors i odis, injustícies, buidors i aquella subtils lligams que mostren els reals interessos, a cops rectes i altres vegades mentiders, que ens venen la realitat al preu de tota mena d'egoismes.
Recorda, però, el que deia contínuament una mística anglesa del segle 14, Juliana de Norwich: al final del final TOT ACABARÀ BÉ. O és que potser Jesús no ha ressuscitat?
Perforar la realitat és cercar el que hi ha a sota de tantes aparences fins a trobar-hi les dimensions humanes.
Perforar la realitat és valorar el camí personal que afronta la vida, sap prendre postura i s'expressa humilment.
Perforar la realitat és intentar anar al fons, on hi ha el silenci, l'emoció, el pàlpit i la relació. Costa d'arribar-hi, sens dubte, però és el que val de debò.
Perforar la realitat és entendre que sempre estem en procés, com ho està la societat, I preguntar-te: qui soc realment? D'on vinc? Cap on vaig? Amb qui compto? Podré viure a ple pulmó?
Perforar la realitat és saber que el més important no és material, ni està supeditat a les balances, ni menys al mercat ni a la borsa. És estimar a ser estimat, acollir i ser acollit, preguntar i ser contestat, callar i trobar-te unit, viure pels altres i deixar que visquin en el teu cor, creure i esperar.
Perforar la realitat, amb els ulls de la fe ajudada, és experimentar que en el fons de l'amor, la bondat, la relació, el perdó, l'entesa, el respecta i el diàleg.... no hi han unes idees, sinó una persona, humana i transcendent: Jesús. En Ell hi ha la trobada essencial de Déu i l'home.
Qui ho viu i es deixa trobar, experimenta una felicitat insuperable.
Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp , l'home que el troba el torna a amagar i, ple de joia, se'n va a vendre tot el que té, i compra aquell camp.
(Mateu 13, 44)
14/11/2005
Si voleu rebre la pregària virtual per correu electrònic, demaneu-la a jrenau@jesuites.net.
