181. AIXECA'T I CAMINA (I).


« Pregàries
UNA PARÀLASI ACOMPANYADA,
( Marc 2, 1-12 ) El paralític. Tu. L'Evangeli. La comunitat. Jesús.
  1. El paralític es deia a si mateix.
    Si en fa d'anys que no em puc moure. És clar em refereixo al meu cos. Però fins i tot la ment i el cor els tinc també parats. No soc ningú, quasi tothom passa de mi, faig pena, i per acabar-ho de adobar són els meus pecats la causa de tots els meus mals. Els doctors de la llei no parem de dir-ho: “o tu o els teus pares hauran pecat perquè tinguis un mal com aquest. Mai el nostre Déu just i misericordiós enviaria una malaltia a una persona justa”. Que dissortada que és la meva vida,. A cops penso que haguera estat millor no haver nascut.
    Sort en tinc dels meus amics, que em venen a veure i m'ajuden. Com ara que em porten a la llitera per intentar de veure a un tal Jesús que diuen que cura en nom de Déu. Com em pot curar en nom de Déu si és Ell qui em va castigar?
  2. Tu penses avui.
    Hi ha paràlisis a la meva vida? Parada de fe? Parada de relació amb Déu? Parada de cor? Parada de sentit? Tinc paràlisi per a la justícia i els drets humans? Què faig pels més pobres, pels insignificants? Només m'importa la meva persona? He parat la gratuïtat, el desinterès, la mirada que es deixa commoure, els sentiments de bondat?
    A cops penso que viure és inútil? Em sento en el fons frustrat, acabat, desenganyat de mi mateix? Penso que aquesta situació la tinc ben merescuda per culpa meva, perquè no ha sabut reaccionar, per mandra i poc coratge?
    Al menys tinc uns amics, tinc un grup, una comunitat, uns referents, una persona potser? I si els hi demanés que amb llitera i tot miressin de portar-me a Jesús, no fos cas que Ell tingués una paraula, un gest, una mirada de sanació pel mal que em corromp?
  3. L'evangeli et comunica.
    Al cap d'uns dies Jesús entrà novament a Cafarnaum . Va corre la veu que era a casa. I s'hi aplegà tanta gent que no cabien ni davant la porta. Ell els enunciava la paraula. Llavors vingueren uns homes a portar-li un paralític. El portaven entre quatre.
    (Evangeli de Marc 2, 1-3)
  4. La comunitat com a urgència.
    Ets amic de persones que se senten paralitzades? Coneixes llurs problemes? T'estimen i et consideren amic? Estàs a prop? No el critiques, ni li omples el cap ni li vols ensenyar res? Que potser sou una colla, uns quants, capaços entre tots de ser-hi al costat, de comunicar-li energies positives, de cercar la joia de viure, la fe en Déu? Quin goig la comunitat !!!
  5. Jesús viu aquesta situació.
    La paraula dona alegria i esperança a aquesta gent. Són com ovelles sense pastor. Com cau la pluja sobre tots, sense distincions! Com brilla el sol per a bons i dolents ! El meu cor exulta i alaba al Pare. No he vingut a condemnar sinó a salvar, a que tinguin vida. Soc tan feliç ara i aquí en mig del poble de Déu.


02/10/2005
Si voleu rebre la pregària virtual per correu electrònic, demaneu-la a jrenau@jesuites.net.