| 180. JOIERIA. | ||
« Pregàries |
En un xamfrà de totes les principals avingudes hi ha la gran joieria, que mostra els diamants més cars, aquell collaret que val com el sou de tot l'any d' un director general de multinacional, l'anell que va portar l'arxiduquessa de Bromen, i fins petits detalls d'or fi, que faríem caure a l'artista més exigent. Has estat badant una llarga estona i fent el papallona de mostrador en mostrador. Ja no sabien que treure't. Tot t'agrada, però res et treu el constant desmanegament del teu cor. El problema no està en la joieria. El problema no està en les joies. El teu problema és la joia. La manca de joia a dintre teu. Et bellugues molt, mates el temps, vas de xerrameca en xerrameca, cerques sensacions estridents.... i què ! és que no te'n adones que et mors de fàstic? No ens enganyem, el fàstic aleshores et tanca en el clot més profund interior, inaccessible fins pels millors amics, i entres en aquell silenci quasi absolut del res. Al final acabes anat de botigues, de compres inútils i per fi, a la joieria central.
Oh, si us plau, per què ets tant dur amb mi? La joia, quan arriba ho fa de forma gratuïta, desinteressada. És dintre teu, però se't dona. Té nom. La reps. El pitjor camí és comprar-la. El millor camí és oblidar-te de tu i acollir als altres, en especial a aquells que mai tenen acollida. Buida't. Oblida't. En la mida que et vagis perdent t'aniràs guanyant, fins que possiblement quan menys ho esperaves i sense voler-ho, et trobis dient-te a tu mateix: bon dia, joia! 16/09/2005 Si voleu rebre la pregària virtual per correu electrònic, demaneu-la a jrenau@jesuites.net. | |
![]() |
||