AJUDA 94. QUAN LA FOSCOR ET CONEGUÉ.
« Pregàries	( Aquest poema va ser escrit per una bona amiga quan feia 10 mesos de la mort del seu marit, el Toni, en un accident de muntanya, deixant-la a ella i a dos fills petits. Ha estat retocat el passat estiu, que fa deu anys del traspàs del Toni. Ens ha donat permís per publicar-lo a la pvirtual, de la que és actual receptora. Moltes gràcies, Noemí ) Quan la foscor et conegué va voler que fossis un estel a l'horitzó, fent-nos l'ullet. Amb tu hem conegut la mort i hem viscut amatents l'abismal dolor del món, tota l'entranyable tendresa de la terra, tant d'enyor que ens empassem a glops, tanta tensió per a l'esperança, la vida insumissa, l'amor rebel... El ressò de les teves petjades i l'estimar dels teus acords arrelats a la memòria, ens mouen a ser fidels a aquestes experiències; per encendre'ns amb llum pròpia i a fondre tota tristor de la humana terra (fills i filles com som!). Llavors floreix el ram d'intents, tot el temps, i aquest moment perquè al viure et respirem.                     Sempre! 06/10/2006 Si voleu rebre la pregària virtual per correu electrònic, demaneu-la a jrenau@jesuites.net.