« Pregàries
Un dia de Sant Jordi, ja fa uns quants anys, passejava per les rambles mirant llibres i roses, fent fotos per guardar aquell moment en el meu record quan de sobre per l'objectiu de la cambra la vaig captar.
La seva mirada em va captivar, era una mirada perduda, profunda i molt trista. M'hi vaig apropar.
Com et dius?
Cristina
Tenia dificultat per dir el seu nom. A la taula que tenien davant hi posava el nom d'un centre de disminuïts psíquics...estava plena d'objectes fets pels alumnes en ocasió de la diada i en els seus rostres es podia veure l'eufòria i l'alegria cada cop que algú comprava alguna cosa. Ho he fet jo..!!! deia algú, tots participaven menys ella.
La Cristina no deia res, senzillament no reia, semblava que la seva ment estes molt lluny.
A on? em preguntava jo.
Vaig voler-la conèixer, així que alguna tarda la vaig anar a veure al centre, alguna vegada berenàvem juntes i cada cop que somreia em semblava un tresor, cada any anava a les rambles per Sant Jordi a veure les seves "manualitats".
Però l'últim any, no hi era. Vaig preguntar a les monitores i em van dir que estava molt malalta, mig sedada en un psiquiàtric, a estones lligada de mans i peus.
La vaig anar a veure. Aquell vesper no vaig poder dormir, el plor em feia mal.
Els metges no trobaven el tractament adequat i no aconseguien estabilitzar-la, patia crisis d'angoixa, ansietat i el que en diuen brots psicótics.
Dins la meva impotència vaig començar a resar, encara ho faig. De sobte vaig pensar amb vosaltres que reseu units per la pregaria virtual, com jo.
Que us semblaria si cadascú de vosaltres, malgrat no la coneixeu, possessiu per uns segons el nom de la Cristina al cor i demanéssim a Déu per ella?
"Pare, et demanem humilment que estimis, tinguis cura i ajudis a la Cristina i als metges que l'estan tractant, Amén"
Gràcies,
Montse
19/09/2006
Si voleu rebre la pregària virtual per correu electrònic, demaneu-la a jrenau@jesuites.net.
