« Pregàries
Fa uns mesos parlava amb una persona amiga, casada, que em deia com era d'important per a les persones la vida sexual. M'explicà, amb una gran sinceritat i honestedat, com a vegades, ella vivia i experimentava una experiència de comunicació i d'unió molt profunda quan tenia relacions sexuals amb el seu marit. Aquesta amiga en un moment donat m'interpel·là, amb respecte però directament, en el sentit de com ho veia i com vivia jo aquesta realitat de la vida sexual essent capellà.
Puc afirmar que la nostra conversa no tingué res d'impúdic ni de doble sentit, i puc dir que amb aquesta persona amiga, com amb altres persones amigues –homes i dones- ens uneix una relació de bona amistat que mai no ha passat a ser una relació sexual - genital.
El record d'aquesta conversa m'ha vingut al cap, donat que d'una manera o d'una altra, em trobo sovint qüestionat precisament en aquesta dimensió de la sexualitat. A voltes és quan els mitjans de comunicació esbomben el comportament sexual escandalós de capellans; altres cops la interpel·lació prové d'alguns experts (psicòlegs, sexòlegs, sociòlegs, etc.) que afirmen que una persona normal no pot viure de manera harmònica sense tenir relacions sexuals; altres cops son persones properes a mi les que no entenen massa bé perquè els capellans catòlics i les religioses, no ens podem casar i tenir una vida sexual com tothom; altres cops sóc qüestionat quan molts homes i dones m'expliquen dubtes, problemes i patiments que venen de llur vida sexual i em demanen una paraula honesta, veritable i coherent.
En aquest article voldria parlar potser de poesia, tal volta de mística, potser de revolució, o encara, d'amor.
Perquè al meu entendre, per triar viure sense relacions -ni hétero ni homosexuals- cal ser una mica poeta, místic, revolucionari i voler estimar a fons. Pot ser algú pensarà: " I estar una mica sonat, també, noi !" I segurament deu ser una mica veritat.
La meva idea és que a la vida hi ha vàries possibilitats. La primera diria més o menys així : Per una gran part de persones les relacions sexuals són necessàries per viure satisfactòriament. Un altra possibilitat postularia que: Per molts homes i dones les relacions sexuals com un acte d'amor, de respecte i de tendresa, són una de les més grans fonts de felicitat. I una tercera probabilitat proclamaria que: Un percentatge de gent afirma que renunciar a les relacions sexuals per voler estimar tot home i tota dona que la vida ens posi en el nostre camí, és també una gran font de joia i de realització personal.
L'amiga que parlava al principi em demanà en un moment de la nostra conversa: Però no trobes que et perds quelcom de molt important a l'haver renunciat a estimar una dona en concret i a tenir relacions sexuals amb ella?
Li vaig respondre que sí, i que a voltes no es fàcil restar fidel, dia a dia, a l'opció del celibat. Però també li vaig parlar d'amor, de lliurament, de respecte, de renuncia, de Déu. Vaig mirar de compartir honestament amb ella el que, a l'igual que d'altres persones a Catalunya a Burkina Faso i arreu del món, mirem de viure des d'aquesta opció de virginitat i celibat, escollits lliurement i per amor.
Me'n recordo quan anava a l'institut Joan Oró de Lleida, que hi havia, entre altres, una pintada a la paret de les grades de la pista d'atletisme amb la següent frase lapidària: " La virginitat és una malaltia, vacuna't!"
I uns quants, continuem "malalts" i sense vacunar-nos. Ves per on!
També vaig explicar-li a aquesta amiga, com m'ajudava i molt, el fet que dones com ella i també homes, que tenien relacions sexuals, volguessin parlar-me del què aquestes significaven en llurs vides. En aquesta sentit, li reconeixia amb humor que en aquest tema " conec molta teoria però no tinc la pràctica!"
Però també és cert que vaig mirar d'explicar-li que aquest fet mateix de renunciar a tenir relacions sexuals, ens dóna, em sembla, a les persones cèlibes una possibilitat de relacionar-nos amb homes i dones d'una manera, que jo qualificaria, de diferent, ni millor ni pitjor, simplement diferent.
Miraré de donar un exemple personal. En el meu treball diari rebo moltes persones que venen per dialogar en el centre de formació integral de la persona on col·laboro a Ouagadougou. El 75 % són dones, joves i adultes, i al meu entendre si moltes d'aquestes dones em fan confiança explicant-me a voltes una part molt personal i íntima de llurs vides, penso deu ser entre altres coses, perquè s'adonen, perceben, senten que en la relació amb mi com capellà hi ha alguna cosa diferent. Jo em dic si no serà que, entre altres coses, experimenten que la dimensió "sexual-genital" cedeix la plaça a la dimensió "acollida-respecte". Dit d'una manera una mica provocadora, és potser "com si parlessin amb un home sense els "perills" de parlar amb un home"... Així m'ho va dir un cop una dona, per això tinc la gosadia de dir-ho.
Quan algú em pregunta , tracto d'explicar-me dient que si em sento content com a capellà i com a persona que ha optat i opta lliurement per l'opció de la virginitat i el celibat, és en gran part gràcies a que he tingut la sort d'experimentar relacions d'amistat profundes i sinceres amb bones amigues i amics entranyables, sense que mai no haguem tingut una intimitat sexual-genital. Dit d'una altra manera, l'experiència d'amistat, respecte mutu, amor gratuït, col·laboració i comunicació veritables, i sense relacions sexuals, entre dues persones del mateix o de diferent sexe, és una possibilitat real i plenament satisfactòria. Aquesta experiència ha estat viscuda positivament al llarg de la història de la humanitat per un bon grapat de persones normals en tots els sentits. Amb això no nego l'altra realitat, es a dir, l'existència de persones per les quals la virginitat i el celibat van ser, i ho són actualment, una experiència dissortada i a voltes carregada de patiment.
Puc comprendre i acceptar una reacció d'escepticisme i d'incredulitat davant del que vinc d'escriure, així com espero que potser algunes persones podran preguntar-se: I si fos veritat?
Carles Sanmartín Sisó.
14/08/2006
Si voleu rebre la pregària virtual per correu electrònic, demaneu-la a jrenau@jesuites.net.
