« Pregàries
Ahir al obrir el correu, vaig trobar la pregària virtual n. 190 "Tornada a la normalitat". Sempre la llegeixo amb molt d'interès, fent-la meva i meditant-la. Aquesta en concret, m'ha "tocat" i no puc passar sense donar-hi la meva resposta, encara que se'm faci difícil d'expressar, amb uns quants mots, allò que sento dintre meu.
Estava convençuda que després d'aquestes festes podria tornar a la "normalitat"; això vol dir reincorporar-me al món laboral. Fa 8 mesos que una greu malaltia, en vies de superació, gràcies a Déu, em manté allunyada de la meva feina i tenia una certa "necessitat" de tornar a submergir-me en el brogit d'aquest món nostre que vulguem o no, és el que tenim i al que estem habituats (viatges, aeroports, entrevistes, horaris, resultats…, esperant tenir una estoneta de silenci i fer la xerradeta amb el Senyor… Però…, vet aquí que el metge m'acaba d'anunciar que no hi compti pas en anar a treballar, al menys d'una manera immediata…, que cal esperar…, s'han de fer proves, veure resultats, etc. etc. Solament per uns instants, he tingut desil·lusió malhumor, tristesa (¿?) però molt ràpidament quelcom dintre meu em fa canviar el xip i sento a Jesús, el meu company de viatge, al meu costat; no, millor encara, en el fons del meu cor!, que em consola i em dona força, aquesta força que quan s'experimenta, resulta tan difícil d'explicar… però que t'empeny i t'estimula, que et fa obrir els ulls i estar atén a les necessitats dels altres. Que et fa viure amb serenor i alegria allò que cal en qualsevol circumstància i que fa que t'adonis que la vida, és molt més que els neguits i els afanys que a poc a poc, i sense adonar-nos-en, anem considerant "normals".
Tenir temps per a créixer com a persona humana, deixar-se trobar per Jesús i acollir-lo, no te preu. Tinc molta sort!, no trobeu?. Només volia que ho sabéssiu!
Tot agraint-vos molt sincerament la tasca que feu, us saludo ben cordialment,
19/01/2006
Si voleu rebre la pregària virtual per correu electrònic, demaneu-la a jrenau@jesuites.net.
