« Pregàries
Un tros de filferro
Dijous, 6 d'octubre, vespre. Acabo de veure les notícies.
Mai m'hauria imaginat que un tros de filferro pogués arribar a convertir-se en quelcom tan perillós, torturador i mortuori.
Sempre havia pensat que les tanques, barreres, reixes,... eren estris que ens ajudaven a mantenir-nos sans/es i estalvis/es davant d'un perill, uns estris que ens protegien.
Però la realitat mostrada durant els darrers dies als mitjans de comunicació m'ha fet descobrir que, també la tanca o la reixa, porten en sí mateix un gran perill i... més quan hi ha una persona que, moguda per la desesperació i alhora les ganes de viure i viure amb dignitat, es troba amb una altra persona que, gelosa, guarda la reixa feta de filferros com si fos el seu més preuat tresor i que és capaç d'acabar amb qualsevol que s'atreveixi a traspassar-la.
Tot i així però n'hi ha qui s'arrisca a travessar la reixa que separa, que amaga, que vol fer callar les veus dels molts i moltes que clamen justícia i dignitat. Hi ha qui s'atreveixen a traspassar-la com també la llança del soldat romà agosarat va traspassar el costat del Crist i que, quan ho recordem, tant ens fa esfereir.
I a mi, tot això, què?
Doncs... em sento impotent i alhora em sento urgida a escoltar a fons el que avui ens està dient l'espetec sec contra el terra dels cossos tirotejats, un cop traspassada la reixa de filferros.
I... Jesús, després de ser fuetejat, clavat en creu, traspassat,... al tercer dia va ressuscitar.
Déu Pare-Mare de tots i totes, dóna'ns la força, el coratge, l'esperança i la paciència mentre esperem la Nova Resurrecció.
Merche.
Els esdeveniments del Marroc, Ceuta i Melilla: un drama anunciat!
Aquests últims dies ha esclatat el drama dels africans que intenten arribar al paradís europeu. Era quelcom de sabut! Era quelcom de predit! Ara, tan sols s'ha fet palès el sofriment silenciós que des de fa molt de temps pateixen molts africans.
S'ha desbordat tot allò que estava ja dit i repetit:
- que l'Àfrica és el continent oblidat.
- que l'explotació i els abusos comesos a l'Àfrica estan creant veritables drames humans.
- que la humiliació i el sofriment d'aquells pobles és un atemptat contra la dignitat humana.
La roba estripada, tacada de sang, que penja dels filats ens parla:
- de la desesperació d'uns homes que ja no tenen res a perdre.
- del coratge dels ferits que van arribar a la seva terra promesa.
- de la fi del somni d'aquells que hi van morir.
- de l'angúnia dels qui són enviats sense aigua al desert.
- del deute extern que ofega les febles economies d'aquells països,
- de l'explotació actual de les riqueses naturals com a noves formes de colonialisme,
- de les polítiques comercials de la OMC que fan que els seus productes no valguin res,
- del tràfic d'armes...
...quan una part de l'opinió pública els pressiona per controlar eficaçment les fronteres i expulsar els immigrants sense papers...
...i s'oblida de combatre les causes que provoquen emigracions tan desesperades.
Creiem que és completament inacceptable que les fronteres es defensin "a mort" quan:
- els immigrants no són uns delinqüents!
- els immigrants no són un exèrcit d'invasió!
- Ens estem beneficiant de la seva activitat
- Una bona part del superàvits actuals de la Seguretat Social i de la comptabilitat estatal es deu a l'aportació laboral de la població immigrada.
- que actuem immediatament per salvar milers de vides que poden morir entre els filats de les fronteres o en la deshidratació del desert.
- que pressionem el govern perquè compleixi el nostre compromís de donar un 0,7% del PIB al 3er món.
- que lluitem per tal d'assolir els Objectius del Mil·leni: la reducció de la pobresa del món a la meitat, l'any 2015.
10/10/2005
Si voleu rebre la pregària virtual per correu electrònic, demaneu-la a jrenau@jesuites.net.
