« Pregàries
M’HE QUEDAT SENSE PARAULES!!!
Estic vivint un munt de contradiccions que em generen alhora sentiments molt diversos.
Sento FORÇA PER SEGUIR LLUITANT; DESANIM PER LES IMATGES QUE ES VEUEN A TELEVISIÓ; PREOCUPACIO I PATIMENT PER LA REALITAT DEL POBLE QUE ESTA MÉS OPRIMIT EN AQUESTS MOMENTS; INSEGURETAT I DUBTES PER QUINA HA DE SER LA MEVA POSICIO PERSONAL DAVANT DE TOT PLEGAT, POR PER LO QUE PUGUI DESENCADENAR-SE; IMPOTENCIA DAVANT D’UN MON GLOBALITZAT QUE DOMINA ALS POBLES MÉS FEBLES I VULNERABLES I QUE ELS TENEN AGAFATS PELS “COLLONS”; COMPROMÍS Y RESPONSABILITAT PER NO DEIXAR EL POBLE EN LA SITUACIO EN LA QUE ES TROBA,….PENA, PER TOTA LA GENT QUE ACTUALMENT ESTA VIVINT A LA SEVA PELL EL CONFLICTE, SENSE MENJAR, PASSANT FRED, SENSE AIGUA, SENSE GAS, SENSE POSSIBILITAT DE MOURE’S,.....ESPERANÇA DE QUE EL POBLE ACONSEGUIRÀ QUE ES FACI JUSTICIA I QUE UN ALTRE MON ES POSSIBLE, FE PERQUE EM REPETEIXO QUE L’ESPERANÇA I LA FE ES EL DARRER QUE S’HA DE PERDRE, I SI ES JUST EL QUE EL POBLE DEMANA SEGUR QUE VE DE DÉU I NO TINC CAP DUBTE QUE SERÁ BO...
I tot plegat, se m’ha remogut més encara quan aquest mati sentia parlar a les meves companyes de feina en una reunió de treball. Parlàvem de la coyuntura actual del país,… jo plantejava que cal afluixar, que per sobre de tot esta la vida i que totes les accions que es facin han de ser pacifiques,…. els deia,… - en aquests moments toca cedir, afluixar la corda per a que la situació no entri en una crisi total i absoluta,…. Els preguntava,.... a costa de que hem d’ aconseguir el canvi social i polític?,.... a costa de que mori la gent,.... i no 100 persones,.... sinó moltes més,.... PERÒ, m’he quedat sense paraules quan han començat a expressar un seguit de coses totalment legitimes i coherents,… He arribat a prendre consciencia que estan disposats a morir,.... dons d’igual forma continuaran morint si no es fa res.
Una noia ha dit,.... “aunque moramos algunos valdrá la pena!!!, no podemos callar i resignarnos como hemos hecho siempre y durante tantos años,…. De igual forma,…. Si nos quedamos parados,….. la gente continuará muriendo de hambre, de frio, por falta de salud pública,….”
M’esforçava per contenir unes llàgrimes de ràbia,... per ser conscient de tanta injustícia,.... i em dolia no arribar a sentir i entendre profundament el que ells realment senten,.... em sentia,.... en el fons,.... una mica fora de lloc.
Sento que en el fons estan d’acord i tampoc volen arribar a l’extrem d’una guerra civil,.... però vaig començar a entendre que no abandonaran la lluita, estan cansats/des de tanta humiliació, de no ser escoltats, de que els pobres sempre siguin els últims i no se’ls escolti ni se’ls tingui en compte, que un cop més siguin humiliats i trepitjats, que altres s’hagin enriquit a costa dels seus recursos,... primer les mines, des pres l’estany i la fusta i ara el Gas,....
I,... pensava,.... si les meves companyes de 25 anys,... viuen, senten i pensen això,.... no m’estranya el que esta passant als carrers,.... no m’estranya que dirigents indígenes estiguin animant al poble a defensar els seus drets amb tanta contundència i arribant al límit,.... No m’estranya que les generacions anteriors a ells/es estiguin mobilitzats,.... Tenen clar que no volen rendir-se!!!,....
Senten un fort desig de que es faci JUSTICIA!!!; Volen ser TRACTATS AMB DIGNITAT!!!!; Volen ser ESCOLTATS I RECONEGUTS PELS POLITICS d’UNA VEGADA PER TOTES; Volen CANVIAR EL SISTEMA ECONÒMIC ACTUAL QUE AFAVOREIX A LES CLASSES MÉS AFAVORIDES; Volen deixar de ser HUMILIATS I TREPITJATS ; Volen continuar lluitant per uns DRETS HUMANS que no es garanteixen actualment ; VOLEN RECUPERAR ELS RECURSOS NATURALS PER A QUE ES BENEFICI EL PAÍS I NO LES TRANSNACIONALS QUE ACTUALMENT S’HI BENEFICIEN; volen CANVIAR LES POLITIQUES SOCIALS QUE ACTUALMENT AFAVOREIXEN ALS QUE MÉS TENEN I QUE ES FACI UNA REDISTRIBUCIÓ DE LA RIQUESA MÉS JUSTA I EQUITATIVA,...
¿¿¿Creieu que tot això no és just i legítim per un poble que ha estat oprimit durant tants anys??? Jo que els sento, que veig i visc la seva realitat,... per fi avui, ho he començat a entendre alguna cosa!!!!
Per tant, no volen renunciar,… No volen abandonar la lluita,… No volen callar un cop més pensant ingènuament i caient de nou en la trampa que la clau estar en establir taules de diàleg,… Fa més d’un segle que estan així … Durant els darrers 5 anys s’ha incrementant els moviments socials que lluiten i demanen JUSTICIA aquest nivell. Estan cansats de dialogar i que no es tingui en compte el que diuen,… que sempre es beneficiïn els més rics,…. que hi hagi classes socials tant marcades,… tantes injustícies i desigualtats,… Realment estan, molt i molt cansats!!! I es això el que s’està vivint i sentint als carrers aquests dies,.... ha sortit la ràbia i la repressió continguda durant molts anys,... EL POBLE més afectat, trepitjat i vulnerable no AGUANTA MéS!!!
En aquest moment m’he donat conta,…. un cop més,… que sóc diferent!!!,… que no puc sentir el que ells veritablement senten!!!,…. I que per molt que m’esforci,…. puc arribar a entendre-ho,… però viure-ho i sentir-ho igual crec que no es possible,.... per la meva posició benestant, per les meves comoditats i possibilitats, per la meva nacionalitat, etc.
Estic bé,..... el problema m’afecta per la banda afectiva i emocional,.... per tot el que podria passar i per tot el que ja esta passant!!! Pel que realment escolto i sento de la gent més propera, amics i coneguts que viuen i han viscut oprimits. A la zona no tenim serveis basics d’aigua, clavegueram,... molta gent no te ni llum,... i viuen amb una mitja d’un dolar diari,.... quan ara 1 kg de tomàquets costa 1$, i tot està pujant a una velocitat que fins i tot a mi m’afecta i m’espanta.
Aquests dies,... de manera especial he pensat i recordat les historietes dels avis amb la guerra civil espanyola,.... especialment recordo el patiment de la meva avia, quan ens explicava les pors que va viure durant la guerra,... i més recentment les angoixes i patiments que tenia revivint-ho i recordant-ho.
Realment,... aquests dies que estic sentint la possibilitat d’una guerra molt aprop,... visc sentiments inoblidables,.... sentiments que em fan sentir molt més aprop de la població d’Irak, Palestina, Afganistan,.... Cada cop que sento petards o passar un avio,... se’m dispara el cor,.... imagino que seria si fossin atacs i bombardejos,... I tot això,... em fa créixer,... em fa obrir el cor,... em permet solidaritzar-me encara més amb els més febles i els que més pateixen.
Fins fa uns dies reia pel país tan caòtic en el que visc,...hi ha coses que son tant irracionals!!! Cada vegada que el President feia un comunicat en directe al poble,... em feia riure,... sincerament,.... en canvia ara,.... ara han canviat les coses,.... quan veig les noticies, m’emociono i haig de contenir les llàgrimes,.... perquè realment el que esta passant es espantós.
Tot i això em sento forta,... i veig que mica en mica començo a entendre el sentiment d’aquest poble oprimit de molts anys que demana Justícia i una Vida més Digna per a tots,.... realment,.... em sembla molt legítim,.... cada vegada veig més clara la meva posició davant de tot plegat,.... penso que jo tampoc haig d’abandonar,.... haig de seguir aquí,.... recolzant-los,.... tot i que a la vegada,... sento un mar de contradiccions infinita!!!
Penso i em pregunto,... que faria Jesucrist, Espinal, Romero? Marxarien? Es quedarien amb ells?
Jesucrist i molts d’altres van estar amb els pobres i els va defensar fins al final,.... sóc conscient que jo no estic disposada a renunciar a la vida al mateix nivell, sento que en la meva vida, en la meva entrega no hi ha tanta gratuïtat... potser es egoista,... però ho visc així,... Es per això, que en la mesura que la meva integritat física no estigui en perill,... seguiré aquí doncs es en aquests moments,... quan veritablement més ens necessiten!!!
Que haig de fer? Fugir com tots els “ricachons” que tenen possibilitats de fer-ho? Protegir-me i salvar-me jo?,.... ¿deixant vides humanes còmplices del meu viure i del meu existir?
No ho sé,... tot plegat es molt complicat però em sento forta per a continuar recolzant aquest poble innocent que realment s’ho mereix.
Estic inscrita a l’ambaixada,... això,... en el fons em dona seguretat i em sento protegida,.... espero no haver d’arribar a l’extrem de que ens hagin d’evacuar,.... prefereixo no trobar-me entre les cordes d’haver de prendre una decisió aquest nivell,.... doncs realment serà molt dur,... tant per mi,.... com per la gent que m’envolta, tant a Barcelona com aquí a Cbba.
Novament,... dono gracies a Deu que tot plegat no em deixi indiferent i em convidi a plantejar-me les coses aquest nivell i que em remogui i em generi contradiccions que emergeixen en un moment intens perquè estic immersa en la realitat i en la vida dels més pobres.
Prego pels que actualment estan vivint en directe i en pròpia pell el conflicte, per a que Deu els doni força per a mantenir-se i suportar els que ara els toca viure.
Que Déu beneeixi a tot el poble bolivià!!
Cochabamba, 8 de juny del 2005
Mercè
24/07/2005
Si voleu rebre la pregària virtual per correu electrònic, demaneu-la a jrenau@jesuites.net.
