« Pregàries
L'experimento "viu" quan m'aixeco al matí i li puc donar gràcies per tot mentre em trec les lleganyes del món real.
Quan, de camí a la feina, tinc un breu moment per fer pregària. I, a partir d'aquí, el dia es construeix al costat de la seva presència.
2. He experimentat Jesús com Aquell que allibera el més profund del meu cor i que em fa bé?
Ell m'allibera no per solucionar-me els problemes ni substituir-me els patiments.
Ell m'allibera per trobar solucions i alleugerir les ferides.
Llibertat cristiana: tan fàcil ser lliure i tan difícil que et deixin triar.
Ell és així, deixa que també ens equivoquem i aquest és el veritable sentit de la llibertat que ens dóna.
3. Sento a Jesús com un regal a la meva vida, que em fa una proposta exigent i lliure que dona sentit al cada dia?
És el regal més important que ens fan el dia del nostre baptisme: la presentació de Jesús.
És el present més maco que ens ofereixen: un regal que no va embolcallat, que no funciona amb piles, que no es trenca... però també un regal que a voltes podem deixar arraconat i no fer-li cas.
Tot està en el saber gaudir d'aquest regal i descobrir aquesta proposta exigent de compromís i lliure que dóna sentit al dia a dia.
Una proposta que no t'exigeix res que no puguis donar, fer, dir, explicar, sentir, compartir...
Una llibertat que comença per un mateix.
4. Jesús em descentra del meu egoisme i em situa vers els altres, en especial els que pateixen, els maltractats, oprimits i marginats, i que em mou a la reconciliació, la justícia, la pau, el respecte i la fraternitat de tot?
Jesús em descentra i jo em torno a centrar en mi mateixa. És una lluita constant.
Ell que m'agafa de la mà i la mà que jo ofereixo als altres.
La meva mà que potser no sempre respon a aquell que la necessita: molta comprensió, molta paciència, molt amor.... Ell m'ha ensenyat a ajudar però, els oprimits, els maltractats, els marginats... m'han ensenyat quelcom més d'humanitat que mil teories poden explicar en un tros de paper.
5. És Jesús la meva suprema esperança, la joia del meu cor, l´Altre de tota relació el secret d´una visió optimista ?
Jesús és la meva esperança quan les coses van baldades, quan no veig res clar, quan tinc la llàgrima apunt d'esdevenir...
Però, també és la meva esperança quan les coses rutllen, quan em sento bé i un somriure invadeix la meva felicitat i la dels qui m'envolten.
Sóc pessimista per defecte però Jesús m'omple d'optimisme de vida i fe.
Els que no són cristians no entenen aquesta joia, diguem-ne que és el petit-gran secret que hi ha entre Jesús i cadascú de nosaltres.
Jesús ens diu a cau d'orella: T'estimo! I a partir d'aquí no desitges cap altra cosa.
Maite
Amics de la pregària virtual,
Ni que sigui breument, us respondre globalment a les preguntes del qüestionari.
JESUS es per a mi l´amic que m'acompanya sempre, tot i que moltes vegades a la meva vida m'ha portat en braços perquè jo ja no podia més.
Es l'amic que mai falla, sempre present, que fa veure que no em veu quan jo m'aparto d' ELL.
Es l'amic que em perdona, que m'interpel·la, que pren partit pels més dèbils, que sempre estima.
Jo no puc demostrar racionalment la seva existència, però sí vivencialment.
Sempre ha estat al meu costat.
Ell dona sentit a tota la meva vida, i és el meu punt de referència.
Vostre. Àngel.
01/07/2005
Si voleu rebre la pregària virtual per correu electrònic, demaneu-la a jrenau@jesuites.net.
