Jesuïtes

Sant Ignasi i Barcelona

Per conèixer els detalls del pas de Sant Ignasi per Barcelona podeu descarregar el quadern "Records ignasians a Barcelona", de Miquel Lop SJ

Sant Ignasi va ser a Barcelona en cinc ocasions. La primera, acompanyant al Duc de Nájera, que va visitar la ciutat en ocasió del Capítol del "Toisón de Oro", convocat per Carles V el 7 març de 1519. Ignasi torna el 1523, quan després de la seva estada a Manresa, passa per Barcelona per embarcar-se cap a Itàlia i des d'allà, emprendre el viatge a Terra Santa. L'estada d'Ignasi a la ciutat no va ser llarga: uns vint dies per preparar el passatge a Itàlia.

El 23 de març de 1524, de retorn de Terra Santa, arriba novament a Barcelona, on passarà ara un parell d'anys estudiant gramàtica a l'Estudi General de Barcelona, amb el mestre Jeroni Ardèvol. S'allotjà a casa de la cotonera Agnès Pasqual. Durant aquest temps, cercava tota mena de persones espirituals per conversar amb elles. Freqüentà el monestir de Jerònimes de Sant Maties, llavors situat a la plaça del Pedró, i visitava també l'Hospital de Sant Llàtzer, a la mateixa plaça i molts altres monestirs.

Ignasi tornarà encara en dues ocasions a Barcelona: el 1527, després de la fallida estada a Alcalá i Salamanca i abans de marxar cap a París; i el 1535 quan, després de visitar el seu poble natal Azpeitia i Almazán, poble del P. Laínez, s'embarcà cap a Gènova.

La Barcelona de Sant Ignasi

1.-Església dels Jesuïtes de Casp. Hi podem veure l'espasa de Sant Ignasi, que va deixar el 1522 com a exvot a Montserrat. Des de l'església iniciarem l'itinerari ignasià. Baixem pel carrer Roger de Llúria fins a la Plaça Urquinaona, a l'esquerra agafem la Ronda de Sant Pere fins arribar al Carrer Méndez Nuñez que ens portarà fins a la Plaça de Sant Pere, les Basses de Sant Pere i finalment, la Plaça de Sant Agustí Vell.

2.-Plaça de Sant Agustí Vell. Procedent de Manresa, Sant Ignasi va entrar a Barcelona pel carrer Portal Nou, que ens queda a l'esquerra. Al començament d'aquest carrer hi havia la porta de la muralla medieval de la ciutat. A l'altre extrem de la plaça hi ha un abeurador per les cavalleries, col·locat de la mateixa manera que el devia veure Sant Ignasi en entrar a la ciutat, tot i que les pedres actuals no són les originals.

3.-Capella Marcús. Agafem el carrer Carders i arribem a la confluència amb el carrer Montcada, on trobem la Capella Marcús. Va ser construïda l'any 1166 per Bernat Marcús i ben aviat va ser la seu de la Verge de la Guia. Aquí paraven els carruatges que entraven i sortien de la ciutat per implorar protecció o donar les gràcies a la Verge Maria. La capella ha estat objecte d'una acurada restauració i neteja exterior. Curiosament, no va ser destruïda durant la guerra civil. El seu interior, remodelat diverses vegades, no té cap interès especial. La imatge de la Verge no és l'original que va veure Ignasi. A la part exterior, en la casa contigua que fa cantonada amb el carrer Assaonadors, hi ha un relleu de Sant Joan Baptista amb una inscripció en català.

4.-Plaça de la Llana. Seguim pel carrer Carders, que rep a partir d'aquí el nom de Corders, fins a la Plaça de la Llana. La prolongació d'aquesta plaça és el carrer de la Bòria i l'últim carreró a l'esquerra, paral·lel a la Via Laietana, és l'actual carrer Sant Ignasi, on es trobava la casa d'Agnès Pasqual, on s'allotjà Ignasi de Loiola en les seves estades a Barcelona. La casa va ser enderrocada el 1852 quan es va traçar el carrer Princesa. La part on hi havia l'habitació de Sant Ignasi correspon a la cantonada que avui forma el carrer Sant Ignasi amb el carrer Princesa n. 7.

5.-Basílica de Santa Maria del Mar. Baixem pel carrer Princesa i recuperem el carrer Montcada, que ens portarà ara fins a la Basílica de Santa Maria del Mar. Davant de la porta lateral de la Basílica ens queda el Carrer Mirallers, on vivia Jeroni Ardèvol, mestre de llatí d'Ignasi. L'església de Santa Maria del Mar va ser construïda pels gremis artesanals de la ciutat, com a contrapès de la Catedral, seu de la noblesa i aristocràcia. Actualment la nau central està lliure, cosa que li dóna la grandiositat que la caracteritza, però en temps de Sant Ignasi hi havia un gran cor de fusta. Entrant per la porta principal, a mà esquerra trobarem una petita pila d'aigua beneïda. A la segona grada de la capella adjacent una placa ens recorda que "allà s'asseia Sant Ignasi quan demanava almoina". Segons consta en un document signat per la Junta de l'Obra de la Basílica el 1717, el lloc indicat és exacte.

6.-Plaça de l'Àngel. Sortint de la Basílica, ens dirigim cap a la Via Laietana pel carrer Argenteria. Arribem a la Plaça de l'Àngel. Quan a principis del segle XX es va construir la Via Laietana es va tallar el carrer Bòria. En el n. 3 d'aquest carrer hi havia l'Estudi General on el mestre Ardèvol ensenyava llatí a Sant Ignasi.

7.-Enfilant el carrer Jaume I trobarem, a mà esquerra, el carrer Dagueria que ens portarà a la Plaça dels Sants Just i Pastor. A mà dreta veiem l'església on es trobava Sant Ignasi escoltant el sermó amb els nens quan Isabel Roser va quedar commoguda per la devoció i humilitat d'aquell peregrí. Davant mateix de l'església es troba la casa d'Isabel Roser, benefactora d'Ignasi, que reconeixereu pels seus esgrafiats a la façana.

8.-Reial Capella del Palau. Seguint pel lateral de l'església prenem el carrer Hércules i arribem al carrer Ciutat. Davant trobarem l'Ajuntament amb la seva façana medieval. Per darrera de l'edifici nou de l'ajuntament, seguint el carrer Templaris, arribem al carrer Palau, on al n. 3 hi ha la residència dels jesuïtes. A l'església, antiga capella del palau reial, es conserva un matalàs i una banqueta que utilitzava Sant Ignasi durant la seva estada a la casa d'Agnès Pasqual.

9.-Catedral. Des d'aquí, travessant la Plaça Sant Jaume i entrant pel carrer del Bisbe, ens endinsem al barri gòtic. A la Catedral, la capella de Santa Eulàlia (sota l'altar major) era la capella del Santíssim en temps de Sant Ignasi i allà hi devia passar llargues hores de pregària. A la Casa de l'Ardiaca, actual Arxiu Municipal, hi vivia Sant Francesc de Borja quan era Virrei de Catalunya i allà el visità el P. Fabro el 1542 per tractar de la seva vocació a la Companyia.