Ha mort el P. Enric Comas, jesuïta i arquitecte

El P. Comas explicant els detalls de la capella del col·legi Claver de Raimat

Aquest dimarts 4 de setembre ha mort a Sant Cugat del Vallès el jesuïta i arquitecte Enric Comas de Mendoza, nascut a Barcelona l’any 1924.

Després de fer estudis d’arquitectura a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, l’any 1950 va entrar al noviciat de la Companyia de Jesús a Veruela (Saragossa) i va ser ordenat sacerdot a Sant Cugat del Vallès el 1962.

Al llarg de la seva vida ha combinat la seva feina com a arquitecte amb activitats pastorals, especialment com a consiliari d’agrupaments escoltes, com l’Agrupament Escolta Montserrat Xavier o els Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi.

Entre les seves obres com a arquitecte cal destacar la Capella de Jesuïtes Lleida – Col·legi Claver, a Raimat, que és la seva obra més coneguda, però també les parròquies de Sant Ignasi de Loiola a Lleida, la de Sant Pere Claver a Barcelona o la de la Mare de Déu de Bellvitge. Ha estat responsable també del temple i el centre parroquial de Sant Pere Claver al Poble-Sec, la capella del Casal Loiola al carrer Balmes de Barcelona, les capelles de la Companyia de Maria a Sant Cugat i a Mollet del Vallès o la reforma del Santuari del Sant Crist de Balaguer.

Les seves obres comparteixen sobretot, l'altar com a generador de l'espai. Ell mateix deia que "la litúrgia és la mestra en el temple, la que dirigeix i regeix tota l'acció que hi té lloc". 

Autor de l'església del col·legi Claver de Raimat

Malgrat ser poc conegut a casa nostra com a arquitecte, la seva obra va merèixer el reconeixement de la Fundació Docomomo, que coordina la protecció del patrimoni arquitectònic del Moviment Modern a Espanya i Portugal. Concretament l’any 2012 va concedir una distinció a la capella del col·legi Claver de Raimat, com a obra paradigmàtica de l’arquitectura moderna a Espanya.

El P. Comas explicà, durant l’acte d’entrega d’aquest reconeixement, la dificultat que li va suposar dissenyar aquest edifici, de complexitat tècnica, amb un termini de temps molt curt, i va afegir que poder-la acabar segons s’havia dissenyat va ser com un petit miracle. La senzillesa, la manca d’ornamentacions, el recolliment i la llum van ser la base del disseny de l’Església.

Al llarg de la seva vida, Enric Comas ha treballat entregat a la seva vocació professional des de la seva fe i la seva vocació sacerdotal. En una entrevista publicada al blog de Catalunya Religió sobre Arquitectura, Art i Religió del també arquitecte Eloi Aran, el P. Comas deia que la seva feina li havia permès “viure la fe tocant de peus a terra" i confessava que la realització del temple-capella del Col·legi Claver li revelà que “hi havia en mi una capacitat de fer coses des de mi impensables perquè Déu les animava”.

Entenia que l’arquitectura sacra havia d’estar marcada per la seva dimensió humana i social, i en sintonia amb l’entorn intel·lectual i social actual. "Les inquietuds i les maneres de ser contemporànies s’han d’encarnar als edificis religiosos i, a la vegada, cal evitar radicalment tot tipus d’agressivitat o insolència que provocaria qualsevol ostentació de riqueses o de forma. Això contrastaria massa amb un món que pateix misèria material i moral i portaria més a blasfemar de Déu que a acostar-s’hi".

A banda de l’arquitectura, la seva dedicació principal ha estat l’acompanyament com a consiliari d’agrupaments escoltes. D’aquesta relació amb els joves i els moviments escoltes en tenia clar que el més important és “escoltar-los, que és més que escoltar el que diuen, escoltar tota la seva manera de viure, la seva manera de pensar”.

La missa exequial i l'enterrament se celebraran el dimecres dia 5 de setembre a les 17h al Centre Borja de Sant Cugat del Vallès. 

Data de la notícia: 
04 de Setembre de 2018

Jesuïtes de Catalunya - c/ Roger de Llúria 13, 08010 Barcelona - tel. 93 318 37 36 - jesuites@jesuites.net